El propietari del Girona, Josep Delgado, s'ha encarregat personalment de convèncer-lo perquè es quedi i sigui l'encarregat de liderar el salt de qualitat que ha de fer l'equip a partir de la temporada vinent. Agné signarà per dos anys però no vol ni sentir a parlar de pujar. La seva consigna és clara: "no pensar en la salvació i deixar-se la pell al camp". Ah, i que el Girona no es pot permetre "deixar escapar oportunitats" com la que ha tingut aquesta temporada quan ha coquetejat força jornades amb el play-off.
La setmana passada va dir que en un 99% continuaria al Girona. Ens pot confirmar si ja ha signat la renovació i per quantes temporades ho ha fet?
No he signat perquè el meu agent era fora i suposo que aquesta setmana s'acabarà de concretrar. Sí que puc avançar que, si no passa res d'última hora, signaré per dos anys i a partir d'aquí, a esperar seguir endavant entre tots plegats.
La seva continuïtat va lligada també a la del seu equip tècnic?
Sí. Això és inviable. Ja em va passar a Huelva. Crec molt en l'equip de treball i crec que són molt bons.
Parlant del procés de renovació, l'altre dia vostè va dir que s'havien dit mentides. Quines mentides s'han dit sobre aquest tema?
Se'n van dir per un tema, suposo, de manca de coordinació amb la comunicació. El que està clar és que quan arriba el moment de parlar amb el club, és evident que hi ha una manca de transparència i ben bé no se sap què hi ha. Llavors és quan el propietari em fa una trucada i em mostra l'interès real i, a partir d'aquí jo faig les converses amb la gent amb la qual les he de fer.
O sigui que es desbloqueja quan parla amb Josep Delgado.
Sí, però fa temps d'això. Aquest any he tingut coses i he escoltat tothom. Sempre he dit clar que el Girona seria la primera opció però ningú m'acabava de dir clar què hi havia. Em deien si renovava o no i em manaven molt la pressa però ningú m'havia posat res sobre la taula, no ja unes condicions contractuals, sinó explicar-me cap on anem i què volem. Llavors va ser quan el propietari em va mostrar el seu interès real perquè seguís.
Es va reunir amb el Barça?
He tingut la sort de reunir-me amb bastants clubs. Amb el Barça i d'altres. Això no se sap mai com va. Però sempre he tingut molt clar què volia. Hi ha hagut contactes amb equips de Primera però sense arribar a rebre cap oferta.
Diu que el Girona ha estat sempre la seva prioritat però des del febrer que està dient que té la paella pel mànec, que no té pressa per renovar i que si és per salvar la categoria no es quedarà. No creu que des de fora es podia interpretar que renovar no era la seva prioritat?
Des de fora s'interpreta malament allò de la paella pel mànec. Se'm va preguntar respecte a la pressa que em podien manar els altres equips, no el Girona. I s'ha interpretat al revés. No és així. No passa res. L'únic que passa aquí és que jo tinc clar quines són les condicions. No vull un Girona que sigui un Betis o un Rayo. Vull fer un salt qualitatiu a l'àrea esportiva imprescindible en un club professional i quant a plantilla sense tornar-nos bojos. No crec en la sort o en la mala sort i sí en les oportunitats. Quan passen, i aquest any ho hem vist, cal estar preparats. És l'únic que demano. Mai vendré la Primera Divisió ni motos d'aquestes. Només vendré estar preparats per si arriba l'oportunitat, poder-noshi enganxar. Ens preparem per si de cas, com vam fer a Segona B.
Signar per dos anys, demostra la seva intenció de voler créixer pel Girona. Per què fins que no parla amb el propietari no veu possible progressar aquí?
Jo sempre parteixo de la base d'on sóc i on vull arribar. Quan arriba el moment que se'm planteja i se'm diu com, jo dic "hi crec". Vaig arribar l'estiu passat amb tot molt convuls i ara amb l'arribada del propietari i d'un projecte de tres anys, és lògic que jo el compleixi. També tinc clar que no vull eternitzar-me. Quan acabi aquest cicle de dos anys, si continuo aquí, és perquè l'haurem fet molt grossa i si no, el Girona anirà per un costat i jo no entrenaré mai més el Girona.
Es considera un home de club?
Sóc un persona relacionada directament amb el Girona. Com un matrimoni. Tots dos hem crescut agafats de la mà, com molts jugadors d'aquí. Però no vull que s'eternitzi perquè cada cop es professionalitza molt més i no podem tirar de sentimentalismes.
Delgado estàdesaparegut i el Consell ha posat el càrrec a disposició. Aquests moments de certa convulsió l'han fet dubtar?
No, perquè que el propietari no sigui aquí físicament no vol dir que no sigui aquí. Ha demostrat que el club econòmicament és de més de 10. És l'única persona que hi posa diners i no ens deixa abandonats. No he parat de veure gent treballant a l'estadi, per tant no em preocupa. Diu molt d'ell i de la seva ambició de fer un projecte.
Parla molt del propietari, però digui'ns quina relació té amb el president?
Hi tinc una relació més que cordial. Cadascú té el seu caràcter. L'hi he d'agrair que va ser un dels que va fer que tornés aquí. Conec en Ramon (Vilaró) i ell em coneix a mi. No sóc aquí per canviar les persones. Li puc dir: "Ramon això no em sembla bé o això em sembla bé". L'únic que sé és que estima el Girona i, a vegades per manca de coordinació o comunicació o per no portar bé el càrrec institucional -sempre amb la bona intenció- potser hi ha hagut alguna diferència. Jo i ell mai hem tingut cap discussió i en Ramon ho pot assegurar. Ha demostrat que s'estima molt el Girona.
Segueix pensant que s'ha valorat més a fora que no pas aquí la temporada del Girona?
Des de fora la gent es preguntava com podia ser que es fes una temporada tan bona. Des de casa, en canvi, s'estaven generant unes expectatives que no són les del començament. Els objectius no es canvien. Quan encara no s'ha consolidat el primer, no es pot canviar i menys quan no estàs preparat. Des de dintre es va canviar amb massa facilitat i massa aviat. Es van generar unes expectatives que sembla que ho devaluïn tot i portin a la frustració.
L'equip no s'ho mereix perquè té un mèrit altíssim. Els va afectar aquesta pressió?
No. Nosaltres sortíem a guanyar com sempre. No anàvem sobrats ni parlàvem de competir per uns objectius que al final s'ha vist que eren per a determinats equips. Vam fer l'equip amb 4 dies i hem donat un rendiment altíssim. Aquest equip s'hauria de guardar a la retina per haver complert l'ojectiu sobrat, ha generat il·lusió i ha obert el camí. Compte que es poden fer coses. No són jugadors que han vingut en plan merceneri a salvar la categoria.
Quan es va entrar en places de "play-off" l'equip va tocar sostre?
Vam fer més del que podíem. És com esprémer una tovallola fins al punt que ja no queda ni una gota d'aigua. Ha donat el màxim. No tinc la sensació que hauríem pogut fer més. Fins i tot, a manca de 4 jornades érem a 3 punts del play-off després de Vigo i Xerez però a Cartagena ens ho van treure tot i es va acabar la Lliga. Allà es van enterrar totes les opcions. Vam perdre dos partits allà.
Aquell dia a Cartagena, ens pot explicar com és que va deixar a la banqueta un Despotovic que venia de fer 5 gols en 2 partits?
A Despo no li va guerra. Són circumstàncies dels entrenadors. No era el partit per ell.
Després del 0-4 a Vigo va dir que s'havia dubtat de l'equip quan poc abans havia afirmat que no podien ballar amb les guapes. Vostè també dubtava?
No he dubtat mai de l'equip. Faig el joc que em convé. No us diré les meves intimitats amb els jugadors ni les estratègies per motivar el vestidor. De la mateixa manera que vosaltres dieu el que us convé i doneu la informació segons la línia del vostre diari, jo dono la informació segons quan em convé. El que és clar és que els números no fallen. Contra el Rayo i el Betis no vam poder competir. Davant el Celta sí, i el Granada aquí sí i allà no. Hem competit millor contra els de baix, hem fet un bon futbol, no hem sabut jugar l'altre futbol...Això es pot analitzar, no si he dit això o allò perquè no entraré en aquest joc. No ho faré pas això.
Un dels mals de l'equip van ser els gols als darrers minuts. Ha arribat a la conclusió del per què?
Crec que hem igualat això dels gols rebuts al final amb els que hem aconseguit. Aquí influeix l'aspecte mental però més que això, analitzo altres coses. Això no condiciona la classificació. Jo ho enfocaria valorant que ofensivament el rendiment ha estat molt bo però defensivament no ha tingut el meu segell d'identitat. No hem estat agressius, ens han remuntat partits, a fora ens ha costat molt...
El club aquest any de seguida s'ha llançat a la piscina i ha parlat sense embuts de Primera. Els haurà de frenar?
Sóc prudent i optimista per naturalesa. Sí que sé el discurs que m'agradaria que es digués però no puc dir a ningú el que no pot dir. Als jugadors els diré que s'ha acabat pensar en la permanència, però no els parlaré de Primera.
La planificació de la plantilla l'està fent colze a colze amb Julià?
No sé quin interès hi ha per part d'algú de fer veure qui hi ha diferències entre jo i en Xavi. Sóc íntim amic del seu germà i amb ell, no hi tinc l'amistat, però hem anat junts de la mà professionalment, juntament amb en Miki Albert.
