"El Girona no el vaig salvar jo, el vam salvar entre tots", sol respondre Kiko Ratón cada cop que algú li recorda, per enèsim cop, que el penal que que va transformar en el temps de descompte contra el Múrcia va impedir el descens del club de Montilivi a Segona B. Una sortida del futbol professional que, vist amb la perspectiva del pas del temps i coneixent els deutes del club, podria haver condemnat el Girona a una llarga temporada al pou de l'anonimat. I no va passar. Bàsicament perquè, entre Kiko Ratón i el porter del Múrcia (Alberto), varen convertir en gol l'atreviment de l'àrbitre Teixeira Vitienes que, passant dos minuts del temps reglamentari, va veure penal en una entrada d'Albiol a Juanma.
L'encert de Kiko Ratón, o el desencert d'Alberto, salvava el Girona d'un descens que a Montilivi ja es respirava després que, des dels primers minuts, la resta de resultats de la jornada afavorissin tota la resta d'implicats en el descens amb una "curiosa" unanimitat. Sense aquell gol el Girona hauria baixat a Segona B i, darrera d'això, Josep Delgado segurament no hauria arribat mai al club, Raül Agné no hauria tornat i els milers d'aficionats que aquest any s'han tornat a il·lusionar amb el futbol a Montilivi s'haurien quedat sense poder veure un grapat de bones jugades de Jandro i els divuits gols de Ranko Despotovic. Avui el Girona viu els seus moments de relativa incertesa, encara no s'ha fitxat ningú i el màxim accionista és fora del país, però res en comparació amb el que podria haver passat fa només un any.
El gol de Kiko Ratón va eliminar gran part dels presagis més negatius i, aviat, van començar a desencadenar-se els fets. Sense diners a la caixa, la majoria de jugadors varen denunciar els seus contractes a l'AFE i el club ja tenia un nou termini per evitar baixar de categoria. El 31 de juliol per un possible impagament que no es va arribar a produir mai. Semblava clar que Josep Gusó s'acabaria desfent de les seves accions i, després de moltes setmanes de negociacions i canvis de rumb, ho va acabar fent al mateix "grup d'empresaris "que, abans d'acabar el campionat, i per boca de l'actual director comercial del club, Jordi Miró, havien ofert i pagat una prima als jugadors per guanyar un partit al camp del Las Palmas (o-1, Roberto Peragón).
Abans de la venda definitiva, Josep Gusó va cedir el control del club a l'Associació de Petits Accionistes (Rebled va ser president acompanyat de Mascort, Lleal i Saguer), però allò no va durar més enllà d'uns dies perquè va passar el termini marcat perquè aquest trobessin un comprador i Gusó va acabar acceptant l'oferta el grup d'empresaris que, a la llarga, han resultat personificar-se d'una manera molt individual en la persona del sarrianenc Josep Delgado.
Aquest, primer des de Girona i posteriorment desaparegut i amb una ordre de recerca internacional, ha professionalitzat el club i li ha donat una estabilitat econòmica que no havia tingut mai a Segona Divisió A. Delgado ha optat per tenir sempre un paper discret, almenys de cara a la llum pública, i va cedir la presisdència a Ramon Vilaró i el timó esportiu a Xavi Julià (director esportiu) i Raül Agné.
Amb el retorn del tècnic de Mequinensa a la banqueta el Girona no ha tingut cap problema per salvar la categoria. L'arribada de jugadors com Jandro o Despotovic han permès a Agné fer un futbol un pèl més alegre del que se li coneixia a Montilivi. Sobretot gràcies al migcampista asturià que, de moment, és l'únic jugador de la plantilla que ha renovat de tots els que se'ls hi acaba el contracte aquest juny. L'equip sempre ha estat, més o menys, lluny de la permanència que es va assolir de manera virtual quan encara faltaven moltes jornades per acabar el campionat i, fins i tot, durant moltes setmanes el públic de Montilivi es veia amb forces de lluitar per accedir al play-off. El desgast final d'una plantilla veterana i no excessivament llarga li va impedir competir al mateix nivell d'equips amb molt més pressupost (Elx, Granada, Celta o Valladolid) i el gobus de l'ascens es va desinflar.
Arribats al moment de la
posttemporada, Delgado ha fet arribar missatges que vol un projecte més ambiciós en l'aspecte esportiu per a la temporada vinent i, de moment, Raül Agné ha renovat de paraula per les properes dues temporades i Jandro també ha allargat el seu compromís amb l'equip de Montilivi (aquest sí firmat). La continuïtat de Ramon Vilaró, i de la resta dels altres membres del Consell d'Administració, també està a l'aire a l'espera d'una decisió del mateix Delgado sobre els possibles canvis. Les dues propers setmanes haurien de ser claus, tant en l'aspecte esportiu com insititucional, per aclarir dubtes i veure l'envergadura del nou projecte del Girona. Sigui quina sigui, un part del mèrit serà del penal de Kiko Ratón.
