València va viure una història que s'ha anat repetint al llarg d'aquesta temporada. La del monòleg del Red Bull de Sebastian Vettel, que ahir va col·leccionar una nova victòria en una cursa que va dominar de principi a fi. El guió habitual només el va trastocar l'empenta de Fernando Alonso, que ahir remuntava un parell de posicions per pujar per primera vegada al podi del GP d'Europa. Una excel·lent sortida i l'estratègia d'equip en l'últim pit stop li va servir per prendre la segona posició final a Mark Webber.

El circuit urbà va saludar amb la seva millor cara. Bon temps, vaixells de luxe i rècord d'espectadors (85.000 aficionats). Un escenari que va viure una carrera neta. Bernard Maylander, el pilot del cotxe de seguretat, va descansar amagat en el seu garatge i es va estalviar un tip com el de fa quinze dies al Canadà. Des del 2005 que no acabava un Gran Premi sense abandonaments. El d'ahir va ser el cinquè de la història i el primer per nombre de cotxes en la línia de meta: vint-i-quatre.

Del monòleg de Vettel hi ha poc a dir. Ara mateix és imbatible i totes les batalles es disputen a la seva esquena. Va ser el que més va endarrerir l'última aturada i li van sobrar 8 segons per conservar el lideratge davant Fernando Alonso. L'asturià estava més ocupat a mantenir a distància Mark Webber que no pas per aconseguir una victòria poc probable. La seva gran batalla va ser amb el segon cotxe de Red Bull. Des del principi, Alonso va barallar amb Webber.

Va arrencar com va poder el Ferrari i va perdre una posició en els primers metres perquè Massa anava llançat per la zona bona. Però camí del segon revolt Alonso va portar el risc al límit. Va ser el que més tard va frenar, va buscar la zona exterior i va despatxar en un tres i no res el brasiler, atrapat després de Webber, i Lewis Hamilton. Un únic cop a la taula i ja estava tercer. En d'altres circumstàncies, Vettel hauria posat terra pel mig sense major esforç. Però el traçat valencià no és el que millor funciona als cotxes de Red Bull, així que Alonso va mantenir el tipus. Va trigar només 10 voltes a anunciar les seves intencions. Anava decidit a per Mark Webber. Quatre girs més tard va passar pel primer canvi de pneumàtics i en la 19 va començar la persecució. Al F150 li agraden les pistes de rectes llargues i de fortes frenades. Gràcies a la seva tracció, l'aleró mòbil va complir el seu treball i, després d'un parell d'intents de tempteig, l'australià va cedir a la pressió d'Alonso. Però l'esforç de l'espanyol va servir de poc perquè en el segon relleu de pneumàtics Webber va recuperar la posició i va enviar Alonso a la medalla de bronze. Amb la victòria per a Vettel ja decidida, Alonso es va endur el premi després de l'últim pas per boxes, hàbilment endarrerit per les estratègies de Ferrari que aquesta vegada sí que van estar fins i que van comptar amb l'error de Webber en enfilar el carril. Amb avantatge, l'asturià mirava de reüll el Red Bull, que rodava només dos segons per darrere. Però el temor es va diluir quan van anunciar a l'australià que estava consumint massa gasolina i que havia d'abaixar el règim de revolucions.

Cal destacar també la vuitena posicó final de Jaume Alguersuari, igualant el seu millor resultat a la Fórmula 1, després d'haver fet una remuntada molt important des de la seva divuitena posició a la graella de sortida.