07 de febrer de 2012
07.02.2012
40 Años
40 Años

Zou ja toca el seu somni

El jove central de l'Espanyol B, nascut al Marroc i criat a Figueres des dels 7 anys, viu des de la banqueta l'empat dels de Mauricio Pochettino a San Mamés La desapareguda Penya Blanc-i-blava de Figueres, el Vilamalla o el Peralada van ser els primers equips d'un home que es va estrenar a Tercera amb el Vilajuïga i ha passat per Terrassa, Terol i Lepe

07.02.2012 | 01:00
Zou Feddal defensant un jugador del Pobla de Mafumet l´endemà del partit de Bilbao.

Bilbao. Dissabte passat. Athletic i Espanyol protagonitzen un molt bon partit a San Mamés. El gol de l'uruguaià Albín empatava el duel quan ja es fregava el final. Un 3-3 que, a la llarga, és el que passarà a la història de l'enfrontament entre els equips de Marcelo Bielsa i Mauricio Pochettino. Una altra dada quedarà molt més amagada: la presència de Zouhir Feddal (Tetuan, 1989) a la banqueta dels espanyolistes. No va jugar, però va ser-hi. En el lloc on portava tota la vida somiant ser. Zou va tastar aquest cap de setmana el seu primer gol dins el futbol d'elit. I el camí no ha estat fàcil per aquest central esquerrà, de molt bona planta (frega el metre noranta) i que pot treure la pilota jugada, que va començar a descobrir el futbol a la ja fa anys desapareguda Penya Blanc-i-Blava de Figueres. Un petit club de futbol base, ubicat a la sortida de la ciutat empordanesa per la carretera de França, on Zou va començar a jugar poc després d'arribar a Catalunya, amb només set anys."Vaig començar en una penya periquita i ara mira on sóc. És el destí. Jo sóc creient i sempre he pensat que Deú té a veure amb el que et passa. Com també hi té molta importància el teu treball" explica Zou que manté molt contacte amb Figueres, on viuen els seus pares i un germà.
"Ha estat un gran cap de setmana. Jo he estat amb la selecció marroquina en partits amb molt d'ambient, però la Primera Divisió espanyola i l'anglesa és amb el que somien tots els futbolistes". Feddal va gaudir a San Mamés, admet que va passar "nervis" a la banqueta, però es va "calmar a la segona meitat quan vaig estar vint minuts escalfant a la banda". El central esquerrà valora el punt -"va ser molt important per a l'equip"- i creu que "si el partit hagués anat 1-2 potser hauria pogut sortir, però amb el resultat en contra el tècnic va fer canvis ofensius i la va encertar". No va debutar a Bilbao, però ell té molt clar que tot i la confiança de Mauricio Pochettino el seu lloc és amb el filial a Tercera Divisió. Zou va arribar dissabte a la nit de Bilbao i, poques hores més tard, ja era al camp de la Pobla de Mafumet jugant a les ordres de l'exjugador del Girona Raúl Longhi:. "Vam empatar 1-1, una llàstima perquè no passem per una bona ratxa de resultats. Tinc molt clar que el meu lloc està treballant amb el filial".
La història de Zou és una més de les moltes al voltant de la immigració, però, amb una passió que sempre l'ha acompanyat: el futbol. De molt jove, i després de passar també pels equips base de Vilamalla i Peralada, Zou ja va tenir gent al voltant que li veia "opcions de mirar amunt en el futbol". Va arribar a jugar a les categories inferiors del Mònaco, més tard va passar pel juvenil de Mataró. La base sempre era Figueres, però el joveníssim Zou no tenia cap por a l'hora de fer les maletes perseguint el seu somni futbolístic. "Sempre ha estat la meva il·lusió. Vaig haver d'anar a Huelva, a 1.000 quilòmetres de casa; a Terol, a 600, però sempre he pensat que havia de seguir treballant i ara estic aquí".

Terol, Lepe, Anglaterra....
L'oferta per jugar al filial de l'Espanyol el va fer tornar a Catalunya - "hi estic molt content, perquè hi havia altres ofertes, però sempre he tingut una estima especial per l'Espanyol i, a més estic, a prop de casa"-, però ara fa just un any Zou va estar a només d'un pas de fitxar pel Charlton Athletic anglès. Va ser el gener de 2011, amb Zou jugant al San Roque de Lepe (Segona B), quan li varen proposar fer una prova amb aquest equip de la First Divison (segona divisió anglesa). "Vaig estar-hi vint dies fent una prova, vam jugar un amistós on vaig ser titular contra el Tottenham on hi havia gent molt important com Van der Vaart, Beckham o Woodgate", detalla Zou que no va poder quedar-se a Londres per un tema de papers: "Ells es pensaven que jo era comunitari, però els vaig dir que encara no tenia el passaport. Pensava tenir-lo l'abril o el maig passat, i al final no ha passat fins ara". Ara, Zou ja té la doble nacionalitat marroquina i espanyola després que el passat 3 de gener jurés la Constitució espanyola a Figueres. Una condició de comunitari que pot "obrir portes" a Zou Feddal, però que el central no creu que li posi les coses "més fàcils, perquè en el futbol no hi ha res senzill. Has de continuar treballant sempre".
Una mentalitat de treball que Zou fa molts anys que té clara. Fa anys, un cop va haver acabat la seva etapa juvenil al Mataró on havia arribat provinent del Mònaco, es va quedar sense equip perquè "encara que en Jaume Creixell em volia pel primer equip, no ho veia clar perquè allà simplement hauria estat un jove més". Era l'estiu del 2008, Zou va anar a jugar un clàssic torneig de futbol 7 a Roses (La Pinyassa) on Napo Cayuela el va veure. L'exjugador del Girona, entre d'altres equips, buscava jugadors per muntar aquell Miapuesta Vilajuïga amb la plaça que Enric Flix li havia cedit al tècnic de Roses després del poc exitós pas de l'empresari per Figueres. Amb aquell Vilajuïga el central esquerrà va jugar a Tercera Divisió i, allà va ser on va començar a deixar clar que el nen de set anys que havia arribat com a immigrant servia de veritat per al futbol. El projecte de Vilajuïga amb Miapuesta no va durar més enllà d'aquella primera temporada, però el jove Zou, al costat de l'actual porter del Barça B (Jordi Masip) en va ser un dels beneficiats.
L'estiu següent feia un nou pas endavant: a Segona B amb el Terrassa. Minuts, més creixement futbolístic en una categoria complicada, però més entrebancs: al club barceloní no hi havia diners i, a mitja temporada, va haver de fer les maletes. El seu destí va ser Terol, amb el qual va pujar de Tercera a Segona B, i després va fitxar pel San Roque de Lepe -"a Huelva, a mil quilòmetres de casa", apunta - a on va cridar l'atenció d'un Espanyol on Mauricio Pochettino ja ha deixat clar que no té cap problema per donar l'oportunitat a joves. I Zou, el nen que va arribar a Figueres als set anys, és un dels que s'ha guanyat una oportunitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes

L'últim El més llegit