La temporada es pot fer molt llarga. La distància respecte a les posicions de salvació continua sent la mateixa (6 punts) però la sensació amb què va marxar tothom de Montilivi és que o molt canvien les coses o ben poca cosa es podrà fer per evitar el temut descens de categoria. El Girona tenia l'oportunitat de situar-se a tres punts de la permanència i aferrar-se de nou al l'esperança. Per variar, tampoc va ser el dia i l'Almeria es va endur els punts de Montivili deixant els gironins ferits de mort al pou de la classificació amb només 17 punts. L'efecte revulsiu esperat amb el relleu d'Agné per Uribe s'ha evaporat i el tècnic asturià va veure com el seu equip encaixava la tercera derrota en quatre partits, fet que el condemna gairebé a un viacrucis fins a final de temporada.
Sense fer el partit més dolent de l'any, el Girona, nul en atac, va veure com l'Almeria s'enduia la victòria gràcies a un gol a la recta final del partit de Juanma Ortiz davant la impotència i incapacitat de reacció dels jugadors gironins. El pa de cada dia. Perdre ja forma part de la rutina d'aquest Girona 2011-12, que comptra encara més números de la rifa per baixar a Segona B. El panorama no pot ser més desolador i més tenint en compte que Josep Delgado ha posat a subhasta el club tot obrint de nou la incertesa al voltant del futur de l'entitat blanc-i-vermella.
"Ens paguen al dia per guanyar i no ho estem fent". Amb aquestes paraules, més objectives impossible, Josu Uribe llançava divendres un missatge als seus jugadors per tal que no s'agafessin a cap tipus d'excusa per al partit.
El tècnic havia intentat aïllar durant dos dies el vestidor de tot l'enrenou extraesportiu i amb aquesta intenció va plantejar el partit. Jandro i Goiria van ser les úniques novetats respecte a l'equip sòlid i rocós que havia perdut per la mínima a Elx. En els primers compassos, el Girona va recuperar aquella espurna de l'estrena contra el Múrcia i així, van arribar un cop de cap tímid d'Erencia i un xut llunyà de Goiria que Esteban va resoldre bé. Els jugadors blanc-i-vermells s'havien adaptat millor a la fred que un Almeria tranquil fins aleshores i confiat en la capacitat golejadora dels seus atacants Ulloa i Goitom. El conjunt andalús, sense mostrar la seva millor versió va ser capaç de amansir l'empenta gironina per adormir el ritme intens que no li convenia. Les idees del Girona s'havien refredat i el balanç ofensiu de la primera part estava sent més que insuficient per un equip que s'hi juga la vida. Un altre cop de cap d'Erencia al límit de la mitja part va ser l'ocasió més clara.
El Girona només existia quan Jandro apareixia. L'asturià era l'únic que mostrava certa claravidència en atac malgrat que no aconseguia trenar amb encert amb Goiria i Corominas. L'altre recurs del conjunt d'Uribe era d'allò més simple: pilotades amunt de Rigo tot cercant primer Goiria i després Acuña. Així era impossible i més quan al davant hi tens un equip que lluita per pujar a Primera. Disfressat d'equip petit fins llavors, i seguint el llibre d'estil de Lucas Alcaraz, l'Almeria va aparèixer quan tocava. A poc menys d'un quart d'hora per al final del partit, Rafita va apoderar-se d'un rebuig davant Moha i va cedir perquè Juanma Ortiz batés Mallo dins l'àrea petita. Una autèntica galleda d'aigua freda per a un Girona que encara somiava a sumar els tres punts. Sense haver fet res, l'Almeria tenia el partit al sarró i havia ferit de mort un Girona sense cap capacitat de reacció. En els darrers minuts, el Girona amb prou feines ho va intentar i a ser l'Almeria qui hauria pogut estalviar uns quants minuts de suplici als aficionats que van aguantar estoicament la intensa fred. Dissabte, a Valladolid, l'empresa encara serà més complicada i el futur de l'equip a Segona A és cada cop més negre.
