Històricament el Vila-real ha sigut sempre una "bèstia negra" del Girona. Diumenge, però, el descens dels groguets a Segona A va servir per tornar als de Montilivi allò que els havien pres en dues ocasions: la possibilitat de competir a la categoria de plata del futbol espanyol. Dues han estat les vegades que Girona i Vila-real s'han trobat en promocions d'ascens a Segona i la victòria sempre havia caigut per als de la Plana.

La temporada 1970-71 el Girona estrenava camp: Montilivi. L'equip que dirigia Martín Vences i en què destacaven homes com Sala, Morchón, Masferrer, Pla, Vivolas i Diego va acabar segon, només superat pel Mestalla, la lliga de Tercera i això li donava accés a la promoció per pujar. El 13 de juny de 1971 arribava la primera decepció: el Vila-real s'apuntava amb un 1-2 el partit d'anada i ho tenien tot a favor per sentenciar l'ascens a casa. Una setmana més tard no hi va haver lloc per al miracle i els groguets van guanyar un altre cop per 2-0 condemnant el Girona a seguir en categories inferiors.

Tant o més dramàtic va ser el play-off d'ascens a Segona A de la temporada 1991-92, que també es va endur el Vila-real. En aquella ocasió el sistema de competició proposava una lligueta entre quatre equips (Vila-real, Girona, Salamanca i Linense) i només el millor assolia el premi.

Els gironins, amb Xavi Agustí a la banqueta i homes com Raúl Ruiz, Sagué, Mercader, Boada i Corominas al camp, havien quedat tercers del seu grup de Segona B després d'un any marcat pels problemes econòmics i la possibilitat de pujar al futbol professional era vista com una sortida per evitar l'esfondrament del club. No van començar gens bé les coses per al Girona, que va perdre els dos primers partits (Vila-real, 1-2; Linense, 2-0). Quan tot semblava perdut va arribar una reacció espectacular zmb tres triomfs seguits (Linense, 4-1; Vila-real 2-4, el dia que Soldevila va fer un gol de ?porta a porta al Madrigal, i Salamanca, 1-0) que deixava els de Xavi Agustí depenent d'ells mateixos en la darrera jornada (a El Helmàntico). El Girona havia de fer el mateix resultat que el Vila-real i malgrat que va començar marcant (Oliveras) els locals, que no s'hi jugaven res, van capgirar el marcador a la segona part. El Vila-real, de la seva banda, no va fallar a La Línea de la Concepción i aprofitant l'ensopegada blanc-i-vermella va ascendir a Segona. Des d'aquella temporada el Vila-real sempre ha jugat a la LFP, amb una etapa d'11 temporades a Primera que es va acabar diumenge passat.

La derrota a Salamanca va fer córrer rius de tinta i encara avui ben pocs amaguen que si el Girona hagués volgut arreglar el resultat, els castellans estaven disposats a fer-ho. Les corredisses de la mitja part, però, no van tenir un final feliç i a la represa el Salamanca va capgirar el marcador. "Per aconseguir un objectiu d'aquests calen un cúmul de circumstàncies i es necessita unió entre jugadors, tècnics, club i ciutat. Nosaltres sempre estàvem sols, no cobràvem i no teníem ajudes de cap tipus", lamentava l'exporter Soldevila en una entrevista al llibre Testimonis en blanc-i-vermell, que recull 84 reportatges a exjugadors del club de Montilivi publicats al Diari de Girona. "A Salamanca va faltar que la junta es mullés molt més per acabar de lligar l'ascens, deia el defensa Quique Yagüe.