Per definició, felicitat és un estat de l'ànim plenament satisfet. Per definició, felicitat futbolística és quan Coro fa un hat-trick per guanyar a Guadalajara i quan Dani Nieto l'imita amb una altra tripleta de gols per derrotar l'Alcoià. Felicitat és quan els colors del teu equip no són a la part baixa de la classificació. Quan veus que l'objectiu, encara que sigui mínim, es compleix per evitar el desastre.

Felicitat, des del punt de vista gironí, és viure en la intimitat de cada casa la combinació de la derrota del Vila-real amb les victòries de Saragossa i Rayo Vallecano.

Felicitat és veure el joc d'un violinista fet jugador de futbol; és comprovar la perseverança d'un assassí de l'àrea que està a punt de fer oblidar Despotovic; és veure la resposta d'un grup que podia haver abaixat els braços, però que ha aguantat ferm. I sobretot, és comprovar com es pot acabar un any de males cares, amb un somriure permanent. Felicitat és saber que el futur és clar. I més encara quan el passat ha estat tan negre. Felicitat és poder encarar la part final de la lliga saben que una relliscada ja no és mortal, però que si la fa un rival sí l'acosta al buit d'un precipici anomenat Segona B. És veure com el Guadalajara i l'Alcoià segueixen punxant mentre el teu equip no passa de l'empat a Tarragona... però suma.

Fa setmanes em vaig emparar en el "Pla B" i després en el "Jo m'ho vull creure" i en alguna ocasió vaig arribar al "mentre hi ha vida hi ha esperança". No ha estat fàcil mantenir la confiança i potser per això ara m'és fàcil reconèixer que "sóc feliç, molt feliç". Diumenge al vespre vaig posar l'ampolla de cava en fresc. I la trauré de la nevera molt aviat, perquè tenim tres oportunitats seguides a Montilivi per fer-ho concentrades en una sola setmana, la que ve. Això és la felicitat!