És propi de qualsevol -isme exacerbar la percepció de les amenaces, amb independència de si són reals o imaginades. En el primer cas, l'objectiu és mobilitzar la gent davant d'un perill autèntic que potser està passant desapercebut. I en el segon cas es tracta de mantenir la gent alerta, sensible i vigilant, a punt per a la lluita.

El nacionalisme no és pas aliè a aquesta pràctica ancestral, que sempre presumeix la reciprocitat de l'-isme contrari. I Esperanza Aguirre encaixa plenament en l'esquema. Ara mateix, amb unes poques però oportunes paraules, ha aconseguit que tot Espanya estigui pendent de la xiulada que puguin rebre l'himne i el príncep espanyols (és a dir, la marxa i el primogènit reials) a la final de Copa que es juga aquest divendres a Madrid, i que enfronta el FC Barcelona i l'Athletic de Bilbao, amb milers de seguidors d'ambdós equips omplint les graderies del Vicente Calderón. Aguirre ha proposat suspendre el partit en el mateix instant en què els temuts xiulets es produeixin. I, és clar, demà divendres a la nit estarem tots clavats davant la televisió i amb el so ben alt, per no perdre'ns detall del gran moment. Potser alguna cadena política munti una tertúlia cridanera d'irascibles habituals per analitzar l'esdeveniment.

Fa tres anys, els mateixos equips van jugar la mateixa final, però a València. Hi va haver xiulada, i Televisió Espanyola va fer un esforç foramidat per dissimular-ho, fins l'extrem de practicar una desinformació injustificable. Es tractava d'ofegar el foc. Ara sembla que hi ha qui omple els extintors amb gasolina. L'objectiu és demostrar al món, i especialment als incrèduls i als tous, que una perillosa amenaça plana sobre la immortal nació espanyola. Bascos i catalans, armats amb llavis, llengües, dits i pulmons, es disposen a destruir-la a cop de decibel. Davant un perill tan greu, els bons patriotes han d'acudir a la crida del deure i formar davant la lideresa, disposats a seguir-la fins a la victòria, la derrota o l'avorriment.

La resposta tipus de l'actual Govern (del partit d'Aguirre) a qualsevol reivindicació, sigui social o territorial, consisteix a presentar la lluita contra la crisi com una prioritat que exclou les altres preocupacions, però suspendre la final de la Copa per una xiulada no contribueix a crear ocupació, a rebaixar la prima de risc ni a llimar les arestes del dèficit. I parlant de dèficit: endevinen a qui li han trobat dos mil milions en factures sota d'una catifa?