El Sant Josep no s'ha inscrit a LEB Or, jugarà a l'EBA, però vostè, contràriament al què havia dit, seguirà a la presidència. Es pot pensar que li agrada la cadira.

No, d'això res. Jo, com havia dit, tenia la intenció de plegar perquè amb la junta pensàvem que quatre anys era més que suficient per ocupar el càrrec. Han estat, a més, quatre anys molt complicats i molt durs i, a més, sabíem que hi havia un grup de gent interessada per entrar al club. Han anat passant les setmanes, això no s'ha produït, i hem hagut de fer-nos enrere. Ens toca continuar perquè no hi ha ningú més que vulgui rellevar-nos.

Per què es va fer enrere el grup que volia entrar al club?

Ells deuen saber per què. Era un grup que es va mantenir a l'anonimat i ha continuat en l'anonimat. Imagino que agafar el club i assumir el repte els ha fet por i per això s'han tirat enrere. No entenc, però, per què no prenien la decisió abans.

Lleida mantindrà la LEB Or gràcies a la creació d'un club nou. Per què a Girona això no ha sigut possible?

A Lleida, a diferència que a Girona, tothom aposta pel bàsquet i tothom va unit. Aposta pel bàsquet l'afició, les empreses, les institucions... A més l'oferta lúdica que hi ha a Lleida no té res a veure amb la de Girona i la gent està molt engrescada. Tenen un suport general que aquí no existeix.

Una de les causes que van evitar l'entrada del nou grup van ser els dubtes que tenien sobre la seva gestió. "Contingències", en deien ells...

És molt fàcil dir això i d'altres coses sense donar la cara. Em preocupa poc. Que s'identifiquin com a tals i expliquin per què no han entrat i després en parlarem. Jo els puc dir que la gestió del club ha sigut impecable. L'Ajuntament va fer una auditoria i comprendran que si no ha sortit res és perquè no hi ha res. El que no hem estat capaços de fer és trobar recursos, però s'han gestionat bé els que teníem.

La realitat diu que en quatre anys han generat un milió de deute: mig milió l'arrosseguen i l'altre, s'ha abonat gràcies a l'execució de dos avals, un de la Diputació i l'altre de l'Ajuntament.

Això és una manera de veure-ho. Les ajudes públiques que hem tingut, sumant convenis i avals, en aquests quatre anys, donen que la Diputació ens ha ajudat en uns 130.000 euros per temporada i l'Ajuntament amb 140.000. A partir d'aquí, però, Girona no dóna per tenir un equip a LEB Or. Girona no vol bàsquet professional. I nosaltres no hem sabut trobar els ingressos necessaris per mantenir això. Per això em feia molta il·lusió que entrés aquest grup que en sabia molt més que nosaltres per què pogués demostrar que Girona volia i podia tenir LEB Or.

Per què ara fa un any van decidir sortir a LEB Or?

Vam fer una reunió amb Carles Puigdemont quan ell feia molt pocs dies que havia estat nomenat alcalde. Li vam plantejar el nostre dilema de sortir o no sortir i al final tant un com l'altre per optar per tirar endavant. Ell va voler mirar endavant i nosaltres vam pensar que teníem forces per lluitar.

Fa tres anys també va ser un error comprar la plaça del Vic per pujar a LEB Or?

No. Pensin que nosaltres ens vam posar aquí perquè acabàvem de perdre l'Akasvayu i l'ACB. En Pere Capdevila i en Martí Artigas ens van venir a buscar per si ens hi voliem posar al davant i evitar que es perdés el bàsquet a la ciutat i ho vam fer. Nosaltres entrem per no deixar caure el bàsquet i l'objectiu era intentar pujar fins al més amunt possible. En aquell moment poder arribar a la LEB Or era un salt molt interessant per a Girona. D'allò no me'n penedeixo.

Va ser un error confiar-ho gairebé tot a la "carta" Delgado?

No els ho sabria dir, ara és molt fàcil, però en aquell moment, quan no trobàvem ningú i les institucions ens donaven el suport que ens podien donar, la única carta va ser aquesta. Vam posar tots els ous al mateix cistell i això ha acabat sent un problema greu per a nosaltres. Pensi que la demanda que tenim posada contra el Girona FC per impagament de l'esponsorització és per valor de 180.500 euros. Això ens haurai arreglat molt bona part del pressupost, els jugadors haurien cobrat i tot aniria d'una altra manera. A més, estem parlant d'un deute que arrosseguem de 490.000 euros dels quals 80.000 són obres fetes al pavelló de Sant Josep, que queia a trossos, i que s'aniran pagant fraccionadament. Això deixaria el deute en uns 400.000 euros, que serien la meitat si haguéssim cobrar els diners del Girona. També semblava que això del Tots Som Girona podia ser fantàstic i ha acabat sent un desastre monumental.

És inviable pensar en el futur en un Sant Josep de nou a la LEB Or?

No, no té per què ser-ho. Depèn. El deute no és tan gran. Si hi hagués voluntat per part de tots, aficionats, empreses, Ajuntament, de fer un projecte interessant per pagar el que es deu, potser seria assumible. Però ara les empreses no estan per la labor. Ara no hem d'aspirar a la LEB Or, sinó a mantenir el bàsquet a Girona. I si no es pot, no es pot, i s'haurà de tancar. Per això nosaltres, per responsabilitat, seguim. No ho podíem deixar penjat.

Vostè ha acabat molt desgastat, es veu amb cor de liderar això?

Estar a LEB Or és una cosa i fer-ho a l'EBA, una altra. Mediàticament no interessarem en absolut, hem de passar a ser un club absolutament amateur i casolà, on els jugadors no cobraran i on no tindrem cap empleat. No es tracta de liderar cap projecte, només d'evitar que això es perdi.

Aquesta temporada passada hi havia uns 700 abonats. Què passarà a partir d'ara?

Encara no ho hem pensat, no sabem si farem abonats o si l'entrada serà lliure, amb un carnet simbòlic de 25 o 30 euros l'any.

No creu que si hagués convocat els abonats a alguna reunió informativa per explicar la crítica situació potser la gent ho haurien entés millor?

No. Els que estimem el bàsquet de Girona som 400-500 i no volíem anar a esprèmer sempre la mateixa gent.

No es tractava d'aportar diners, sinó que la gent que estima el bàsquet de Girona i el club tingués informació de primera mà.

No, no ho vèiem. Què haviem de fer, reunir 500 abonats per dir-los que teniem un problema i a veure què haviem de fer? No, no ho veig.

Al Sant Josep una cosa són els socis i l'altra els abonats. Socis només n'hi ha 4, però vostè s'havia compromès fa un parell de temporades a canviar-ho per tal que el club funcionés com la majoria i hi haguessin assemblees i eleccions. Per què no ho ha fet?

Perquè Josep Delgado ens ho va prohibir. Ell va dir que de cap manera fer socis i assemblees. Ell era qui pagava i ho vam acceptar.

Se sent un cap de turc?

Em sento molt maltractat. Ens sentim maltractats. Jo no sé si la gent és conscient del merder que representa ficar-se aquí i fer-ho en una societat com la gironina, rebent pals per tot arreu i sent a sobre mal vist. I n'hi ha que encara diuen que hi he guanyat algun calé amb tot això! Jo no he cobrat cap sou i en canvi hi he perdut hores, esforç i algun cèntim. El famós grup que havia d'entrar no ho ha fet, ni agafant aquest club ni fent-ne un de nou. Tan fàcil no deu ser.