El futbolista que va descobrir amb 9 anys l'atletisme en les olimpíades de Lloret de Mar

Quan Àngel Mullera tenia 9 anys i ja en feia 5 que corria darrere d'una pilota de futbol en els equips de la PB Lloret (el seu pare n'era entrenador) va participar a l'estiu en l'Olimpíada que s'organitzava dins del casal d'estiu on l'havien inscrit. Allà, a les mateixes pistes d'atletisme de Lloret on ara s'entrena, el va descobrir Isidro Jiménez, que encara avui és el seu entrenador. "Em va veure i li va agradar com corria. Deia que tenia bona fusta per dedicar-me a això de l'atletisme, però a mi el que realment m'agradava era el futbol". Mullera va continuar xutant pilotes (era davanter) fins que als 12 anys el van convèncer per fer una prova de 1.000 metres "i va anar molt bé". Jiménez li va demanar que provés un any l'atletisme i així va estar combinant aquest esport amb el futbol, que no va voler deixar, fins als 14. Els dissabtes tocava partit i gols, l'endemà curses. "Vaig estar dos anys imbatut a Catalunya, feia cros i proves de 1.000 metres", recorda. Mullera, que va arribar a estar a prova al cadet de l'Espanyol (tot i que no li va agradar l'ambient que va trobar al vestidor), va haver de triar i es va acabar decidint per l'atletisme després d'anar a una Jean Bouin i guanyar-la de carrer. Dinou anys després d'aquell estiu de l'Olimpíada a les pistes d'atletisme del poble, el selvatà tindrà l'ocasió de competir per primera vegada en uns autèntics Jocs. Els de veritat. Hi serà al seu costat Isidro Jiménez però malauradament no hi haurà el seu pare, que precisament avui fa 10 anys que va morir.