"El Madrid és passat; l'únic que vull és fer un bon any al Girona"

Em trobo bé, tot i que dissabte vaig acabar un pèl fatigat. És normal a aquestes alçades, encara no es té el ritme de competició. Però les sensacions són bones i la idea de joc que proposa Rubi m'agrada. A més, crec que tenim jugadors per desenvolupar-la molt bé.

El que és cert és que aquesta temporada, tot i la seva joventut (26 anys), és vostè un dels més veterans de la plantilla...

Ja fa un temps que sóc aquí, és veritat. I això fa que estigui força identificat el club, encaro amb molta il·lusió aquesta temporada. Miro no només cap a la permanència, cap a aconseguir el més aviat possible els 50 punts. Un s'ha de posar d'altres reptes, d'altres metes.

Sense Jordi Matamala i Albert Dorca, dues peces imprescindibles al mig del camp en aquests últims anys, es veu com la referència del Girona en aquesta posició?

Això ja ho veurem al llarg de la temporada, però a tothom li agrada ser important dins l'equip, a mi també. I malgrat les baixes, crec que ha quedat un bon mig del camp. Eloi, Kitoko... i també Joseba (Garmendia); l'any passat no va tenir gaire protagonisme, però aquest curs farà un pas endavant.

Però no m'amagarà que, enguany, la pressió en aquesta posició li deu recaure més a vostè, ja que és qui teòricament ha de jugar en aquella posició, no?

És que això tampoc se sap. Un pot portar molts anys, ser tot un veterà, que després arriba un jugador que li agrada més a l'entrenador i és ell el que juga... El que he de fer és intentar treballar i fer-ho el millor possible, sempre amb il·lusió.

Ja fa temps del seu fitxatge...

Ostres, sí. Mires enrere i veus que ja fa temps...

Tot allò del fitxatge per 100 euros, que tan de ressò va tenir en el seu dia, ha quedat oblidat?

Sí, és una anècdota que va passar ja fa molt de temps. Sincerament, va ser una tonteria que es va treure del context. Va tenir certa repercussió, però ja és cosa del passat.

El va molestar?

Tampoc això, però em trucaven d'un i altre lloc, sortia a la televisió... I en el fons era una cosa d'allò més tonta! Prefereixo deixar-ho enrere i veure-ho com una anècdota.

Li té rancor al Reial Madrid per tot això?

No, no; de cap manera.

I té l'espina clavada de no haver pogut tenir continuïtat al club blanc i no haver tingut oportunitats amb el primer equip?

Sí, és clar. Tot jugador de la base del Madrid desitja arribar un dia el més amunt possible. Potser en d'altres temps era més fàcil aconseguir-ho, malgrat que sempre un s'ho ha de guanyar.

Per què ho diu?

Perquè la política que segueix el Madrid amb el planter és aquesta, no donar gaires oportunitats. Ha arribat gent de fora, estrangers que no coneixen tant la casa i que aposten segons les seves prioritats.

Malgrat tot, fa unes temporades va ser capaç de jugar uns minuts amb la primera plantilla a Pamplona. Com ho recorda?

Com una sensació molt bonica, perquè des que era petit que hi jugava. Va ser el màxim, llavors. Però és una cosa que tinc aparcada; que sempre portaré amb mi, però a la quale ara no faig gaire cas. Em centro en el present, a fer una bona temporada amb el Girona.

Té raó, però no tothom pot dir que ha realitzat una pretemporada al costat de Cristiano Ronaldo i Jose Mourinho, entre d'altres. No l'omple d'orgull això?

Sí, d'orgull sí. He estat amb jugadors de molta classe i amb un entrenador que ho ha guanyat pràcticament tot. Però, com li deia, és quelcom del passat i no em convé gaire pensar en això. El dia de demà, quan em retiri i pensi en tot això, veuré que va ser una època bonica. El que passa és que ara ja se m'ha preguntat molt per això, per com és Mourinho, per què fa Ronaldo... I sempre repeteixo el mateix. Per això mateix m'agrada pensar en el present, en el Girona. És el meu club i tinc ganes de fer-ho bé.

Fer-ho bé aquí al Girona inclou fer el salt, tard o d'hora, cap a una categoria superior?

Home a qualsevol jugador li agradaria ser a Primera Divisió. Però, per aconseguir-ho, el club ha d'estar a dalt i un mateix ha d'acostar-se a la perfecció al llarg de la temporada. Millor anem pas a pas...

Si més no, un entrenador de Primera Divisió com és Michel el va elogiar quan vostè va fitxar pel Girona. Veig que li va deixar una bona impressió, no?

Sé que Míchel, que vaig tenir al Reial Madrid Castilla i al Rayo Vallecano durant una temporada i mitja va parlar força amb Narcís Julià i li va recomanar el meu fitxatge. És un entrenador que em coneix bastant bé.

Fa ja un temps d'aquell fitxatge. Com el recorda?

No va ser fàcil, sobretot els inicis. Vaig arribar com a cedit a mitja temporada; i vaig venir sol. A més, em vaig lesionar després de jugar només dos partits. Havia viscut sempre a Madrid, on tenia la família i els amics, i el canvi va ser massa brusc. Em va costar però ara ja estic totalment adaptat. La vida a Girona és molt bona, encara que trobo faltar Madrid perquè allà és on he crescut.

Podem dir que allà és on ha crescut però aquí és on realment s'ha fet gran?

Sí, això mateix. L'experiència que estic vivint durant aquests anys és el que realment m'ha fet madurar. A més, a Girona hi tinc tots els condicionants per estar a gust i per gaudir de la temporada.

El veuen a veure els seus pares?

Sí, sempre que poden s'escapen i passen per aquí una setmana...

És l'únic fill que tenen que els ha sortit futbolista?

Sí. Només tinc una germana i no em sona que jugui a futbol (riu).

Va, mulli's. Què passarà a la Supercopa d'Espanya?

En partits així pot passar de tot, però vaig veure molt bé el Barcelona en el debut de Lliga, potser una mica més entonat que el Madrid.

Ara que surt el Barça a la conversa. Quan l'equip de Vilanova va venir a entrenar-se a Montilivi vostè va mostrar el seu malestar a les xarxes socials. És perquè es tractava dels blaugranes?

No, no per això. Perquè imagino que si vingués el Reial Madrid aquí a entrenar també tindria una gran acollida. A mi el que m'agradaria és que el sentiment pel Girona fos més gran, que el camp s'omplís, que hi hagués més afició. És l'equip de la ciutat, però no es viu de la mateixa manera que en d'altres llocs.

Quin mal que fan Barça i Madrid, no troba?

No és mal, sinó que condicionen. Per exemple, si hi ha un partit d'un dels dos a la mateixa hora que un del Girona, la majoria no vindrà a Montilivi. I això sap greu. Ara bé, els que hem d'engrescar realment l'afició som nosaltres, amb resultats i bon futbol. Esperem que així sigui aquesta temporada.