El Girona està corregint a marxes forçades la seva històrica assignatura pendent com a visitant. La d'ahir és tot just la quinzena victòria a domicili des del retorn a Segona A, però hi ha una dada que convida, i molt, a l'optimisme: l'equip ha guanyat en quatre de les últimes cinc sortides i no perd lluny de Montilivi des de fa més de 4 mesos, concretament des del 4-2 de la temporada passada al camp de l'Hèrcules el 6 d'abril. I aquell dia la victòria va estar molt a prop, amb l'equip avançant-se per dues vegades i acabant sentenciat per errors propis defensius al tram final (un dels gols el va fer l'ara gironí Felipe).

Deixant de banda el 0-1 de la temporada 2008/09 al camp del Celta en la jornada inaugural, al Girona li ha costat un món sumar com a visitant. Aquella temporada del retorn a Segona només es van guanyar dos partits fora de casa: el primer i a Castelló, en la jornada 38 (1-2) ja amb Javi Salamero, relleu de Raül Agné, a la banqueta. El millor rendiment a domicili va arribar la temporada següent (la de la permanència in extremis amb el penal de Kiko Ratón contra el Múrcia). Després de la sortida de Cristóbal Parralo, Narcís Julià va debutar amb victòria a Salamanca (0-1) en la jornada 10. El Girona també es va imposar a Vallecas (0-3), Castelló (0-1), davant del Betis (0-1) i a Las Palmas (0-1).

La temporada 2010/11 els gironins no van guanyar el primer partit fora de casa fins la jornada 19 al Miniestadi (1-2) amb un gol de Despotovic a l'afegit. Després es va vèncer a Osca (0-1), Vila-real (0-1) i Vigo (0-4). L'equip va firmar la millor temporada de la història a Segona B amb Agné de tècnic.

La temporada passada es van guanyar tres partits, i el primer també es va fer pregar de veritat: Sabadell (2-3, jornada 35), Guadalajara (1-4) i Múrcia (1-2), tots amb Javi Salamero d'entrenador. Això vol dir que des de la derrota contra l'Hèrcules, el Girona ha guanyat quatre de les últimes cinc sortides (Sabadell, Guadalajara (2), Múrcia) i va empatar en la visita a Tarragona.