17 de octubre de 2012
17.10.2012

"Va ser un error callar tants anys"

El canadenc Michael Barry ha declarat a la USADA en contra d'Armstrong admetent, per primer cop, que ell també s'havia dopat

17.10.2012 | 02:00
"Va ser un error callar tants anys"

Michael Barry és una ciclista especial. Sense cap gran victòria en el seu palmarès es retira ara, després de córrer molts anys en ?equips de primer nivell, - US Postal, T-Mobile i, finalment, en l'Sky de Bradley Wiggins i Chris Froome -i sent enormement respectat dins del món dels ciclistes professionals. "Entrenant-me amb en Michael he descobert el plaer d'anar en bicicleta per anar en bicicleta, sense la pressió d'haver d'anar ràpid", va escriure en el seu ja mediàtic llibre sobre el ciclisme i el dopatge David Millar, que juntament amb Barry, són els dos professionals que viuen des de fa més anys de manera permanent a terres gironines. No només en els mesos d'estricta competició. Casat amb una exciclista olímpica, Dede Barry (plata Atenens 2004) , i amb un parell de fills gironins, Barry ha escrit tres llibres sobre ciclisme -Le Métier, Inside the Postal Bus i Fitness Cycling- i, a més, sol publicar articles en diferents mitjans nord-americans i canadencs. Com el d'aquest dilluns al New York Times, "El ciclisme s'està convertint en un esport més net, però no més segur", on després de tornar a reconèixer que s'havia dopat en la seva època al US Postal que liderava Lance Armstrong, entre els anys, 2002 i 2006, recorda i denuncia l'ambient favorable al dopatge que hi havia en aquella època.
"Fa una dècada era tolerat i, fins i tot, fomentat, i les conseqüències varen anar recaient sempre només sobre els corredors". Barry va aparèixer, per sorpresa de més d'un, entre la llista d'excorredors del Postal que varen pactar amb la USADA declarar en contra d'Armstrong. D'aquesta manera, Barry, que arribava al final de la seva carrera amb 36 anys sense cap escàndol de dopatge també s'autoinculpava, però, segons escrivia ell mateix al diari nord-americà, ho feia perquè "des del 2006 que corro sense dopar-me i ara, gràcies a les noves millores tècniques, ha quedat clar que es pot guanyar sense dopar-se com ho han fet els meus companys d'equip". Els èxits de Bradley Wiggins al Tour, company seu a l'Sky, o d'un altre habitual de Girona com Ryder Hesjedal al Giro demostren, segons Barry, que la cultura ciclista de fa una dècada era un "error".
"Aquells que ens dopàvem i mentíem, així com els que varen ser còmplices i testimonis, vam estar en silenci molt de temps per protegir les nostres carreres, les nostres reputacions i els patrocinis dels nostres equips. Era un error perquè la salut i el futur dels ciclistes hauria de ser sempre una prioritat". L'ara més experimentat Barry - que ha reconegut que un cop va prendre la decisió de dopar-se, pressionat pels responsables d'aquell US Postal, va "passar nits sense dormir" - admet que va col·laborar amb la USADA en contra d'Armstrong per "ajudar els joves que aspiren a ser campions en el futur". Barry critica en el seu article que "tot i que ara el ciclisme és més net i que qualsevol ciclista pot guanyar una prova sense dopar-se" la UCI no ha pres les mateixes mesures per garantir la "seguretat" dels ciclistes. Barry recorda la mort de Wouter Weylandt en el Giro del 2011 per fer notar el punt d'hipocresia en els gestors d'un esport que parlen de croades contra el dopatge perseguint els ciclistes però que tanquen ràpidament la investigació d'un ciclista que mor en una baixada massa perillosa.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook

Buscador de deportes