Tot continua igual. Res ha canviat a Can Barça amb l'arribada del nou any. El líder de Primera, invicte, va donar la benvinguda al 2013 al Camp Nou donant-se un autèntic homenatge, l'enèsim d'aquesta temporada (4-0). Aquesta vegada va ser en el derbi català davant l'Espanyol, conjunt que ahir va ser atropellat sense pietat, en mitja hora, en una primera meitat de clar color blaugrana. El líder ho és amb més força que mai: a una jornada per tancar-se la primera volta, treu 11 punts al segon (Atlètic, que ahir va empatar amb el Mallorca) i manté la distància de 16 respecte al Madrid.
El d'ahir va ser un dels derbis entre Barça i Espanyol més desiguals dels últims anys. Monòleg dels de Tito Vilanova des del primer minut; el conjunt local va tocar sense parar fins a tornar boig el seu adversari, amb un joc posicional per treure's el barret. Tothom estava on havia d'estar, tothom es movia com calia. Als blanc-i-blaus, amb presses per la seva delicada situació a la taula classificatòria de primera, la pilota els durava als peus només un sospir. La resta del temps l'havien d'utilitzar perseguint veritables ombres. Un, dos, tres i fins a quatre gols. I després de tots ells, encara no s'havia arribat ni a la mitja hora de joc en uns primers trenta minuts per emmarcar dels barcelonistes.
Amb Messi fent de Xavi, Xavi fent alhora de Messi, Cesc vestint-se d'Iniesta i Pedro recuperant la seva millor versió d'ara fa dues temporades. El canari, va convertir en gol totes les pilotes que va tocar, en un dels millors partits en molt de temps de l'extrem blaugrana. Quan només havien passat 28 minuts, el Barça ha guanyava per un clar i incontestable 4-0. Dos gols de tiralínies culminats per Xavi i Pedro, després d'una ruptura a l'espai del mateix canari i d'una passada en profunditat d'un Sergio Busquets excels; i un altre de Leo Messi, que va transformar un penal un xic dubtós, ja que en el contacte del porter Kiko Casilla amb Cesc Fàbregas no va quedar del tot clar si el porter va arribar tard o va ser el migcampista que va provocar el xoc.
La millor versió del Barcelona, la del teòric onze titular, el primer que repeteix Tito Vilanova en el que portem de curs i el mateix que va golejar el Llevant a domicili ara fa un mes i mig, va liquidar el partit de la màxima rivalitat ciutadana pràcticament abans de començar.
L'Espanyol, amb fins a cinc exblaugrana en la seva alineació titular, va mostrar-se d'allò més acomplexat, tímid, amagat al seu propi camp, i sense mostrar cap detall de classe. Verdú, desaparegut: Simao no desbordava; res semblava funcionar. Tot i això, va gaudir d'una bona oportunitat per marcar quan el marcador reflectia un 2-0 a favor del Barça. L'única clara oportunitat de la primera meitat per als blanc-i-blaus va néixer del no res. Una pilotada de Kiko Casilla se la van empassar tant Puyol com Busquets i va acabar a les botes de Sergio García; el "9" de l'Espanyol, potser massa precipitat, va enviar la pilota als núvols en comptes d'encarar Valdés per mirar de superar-lo.
Amb tot venut va arribar-se al descans, temps en què Javier Aguirre de ben segur que deuria dir alguna cosa als seus homes al vestidor. Va veure's la reacció en el seu equip, que va sortir força més agressiu al segon acte, encara que la seva empenta en cap moment donar l'efecte desitjat. El Barça va aixecar el peu de l'accelerador i això va traduir-se en moltes menys arribades a l'àrea visitant. Tanmateix, va seguir dominant el joc sense cap mena de problemes, buscant, de tant en tant, la cirereta del pasís amb el cinquè gol. Tot, sense passar cap mena dificultat al darrere.
Sergio García, el millor de l'Espanyol, va intentar sense èxit buscar-se la vida a l'àrea blaugrana, però va morir en cada intent. Piqué i Puyol van tenir-lo ben lligat i no van deixar que aparegués la seva millor versió, com havia passat al Santiago Bernabéu. Pedro va veure com se li anul·laven dos gols per sengles fores de joc, tots ells dubtosos; Messi, pel seu compte, va enviar un llençament de falta al travesser. A l'altra banda, només Albín va atrevir-se a provar fortuna, però Víctor ?Valdés, molt atent, va solventar l'un contra un amb l'uruguaià.
