No només va ser la derrota. No només el 0-1, ni la manera com Chumbi va fer callar Montilivi quan el partit ja moria. No va ser tan sols haver estat a punt de superar l'Almeria, un rival de la part alta. No només va ser tot això. Els jugadors del Girona també van marxar amb la mosca a l'orella per una cosa que ja fa unes setmanes que els preocupa. L'estat de la gespa de l'estadi, cada cop més malmesa -com és habitual els hiverns-, comença a convertir-se en tot un maldecap per als jugadors. La pilota ja no corre al seu gust, ja no llisca pel verd; ho van notar diumenge, quan l'esfèrica va botar més del compte, els controls van costar més que mai i les relliscades van ser una constant. Ahir, acabat l'entrenament, més d'un futbolista va fer públic aquest malestar. Amb la boca petita i sense voler-ho convertir en una alarma. Però les queixes hi són, com també el desig de la plantilla perquè el club es posi a treballar a millorar-ho com més aviat millor.

Van ser Chus Herrero i Migue González, però de ben segur que hauria pogut ser qualsevol altre dels seus companys de vestidor. Tots dos defenses, a banda de valorar l'estat anímic de la plantilla i de repassar el partit de l'anterior cap de setmana contra l'Almeria, van calcar pràcticament les respostes quan se'ls va preguntar per l'estat del camp. "És una assignatura pendent", va dir Migue, visiblement molest, però alhora també resignat. Deixava entendre que els jugadors ja han fet ostensible en més d'una ocasió aquesta queixa, però que de moment els seus desitjos no s'han vist complerts. "De fora sembla que estigui bé, però no és així. Abans la gespa estava en més bon estat, encara que últimament ha anat empitjorant. En part perquè ens hi entrenem sovint", afegia Chus Herrero.

La climatologia no ha ajudat gens, però tampoc el fet que cada setmana la primera plantilla es vegi obligada a treballar més del que voldria a l'estadi on després juga els partits. La manca d'una Ciutat Esportiva, un somni del qual ja fa anys que es parla, fa que el club cada dos per tres s'hagi d'inventar un camp alternatiu per no castigar encara més un terreny de joc ja de per si malmès. Si aquesta temporada l'equip va començar a derivar algunes sessions a Jafre, ara és el camp municipal de Vilablareix el nou escenari que el club ha estat capaç de trobar per descarregar Montilivi de la pallissa que suposen les setmanes carregades d'entrenaments.

De moment, però, sembla que això no ha estat suficient, ja que la gespa se n'ha ressentit fins a un punt que comença a perjudicar el joc dels gironins. "A banda d'estar dura, la gespa també està irregular. Hi ha zones també sense verd. Això no ens convé per la nostra manera de jugar i intentarem pressionar perquè torni a estar bé", indicava Chus; desitjos com els que enviava Migue: "No depèn de ?nosaltres, encara que tant de bo millori al més aviat possible".