Zou Feddal passeja aquests dies pels mateixos carrers de la Figueres pels quals jugava quan era un nen. Aquest corpulent central esquerrà de vint-i-tres anys coneix bé la capital de l'Alt Empordà. Hi ha crescut, hi va aprendre a jugar a futbol i hi té els pares "i molts amics". Content de veure'ls, Zou aprofita al màxim els quatre o cinc dies que serà per Figueres sense oblidar però, que sense una lesió de turmell que el va deixar fora dels terrenys de joc durant un mes i mig aquest tardor, segurament ara estaria concentrat amb la selecció nacional del Marroc per jugar la imminent Copa d'Àfrica. La cita de Sud-Àfrica, país que ha agafat el relleu de Líbia, que s'ha vist forçada a renunciar a organitzar el campionat, hauria estat la segona gran competició internacional de Feddal en pocs mesos, després dels Jocs de Londres. "A la vida no et pots lamentar de les coses que no pots canviar. Ara no he anat a la Copa d'Àfrica, però potser això acaba sent positiu per mi perquè em fa madurar més", explica Zou que, com sempre, afronta qualsevol entrebanc amb molt optimisme: "No saps mai que et pot oferir el futur".
L'opció de jugar la Copa d'Àfrica era molt clara per a Zou Feddal, sobretot després de la seva experiència olímpica i de debutar amb la selecció absoluta marroquina en un partit contra Togo. "Davant d'Adebayor", apunta. La internacionalitat absoluta li ha arribat al jove central just en el primer any que aquest exjugador de Peralada i Vilajuïga, entre molts altres equips com Terrassa o San Roque de Lepe, està disputant la lliga de Primera Divisió del seu país natal amb el FUS Rabat. Aquest estiu, després d'acabar la seva etapa al filial de l'Espanyol, Zou va estar en el punt de mira de diferents equips de la Segona Divisió espanyola i de primeres estrangers. El central va deixar la decisió per després dels Jocs de Londres i, en un primer moment, semblava que el seu destí seria el Norjdsjaelland danès. Un destí atractiu pel fet que els danesos jugaven la Lliga de Campions, però Feddal no guarda gaire bon rècord del tracte rebut a Dinamarca. "Allà el període de fitxatges acaba el 7 de setembre, a diferència de la majoria de països europeus, i jo vaig ser a Diamarca entrenant-me un parell de dies, el 4 i el 5 de setembre, i em volien fitxar però com que es pensaven que no tindria cap més oferta perquè el mercat estava tancat van rebaixar-me la quantitat econòmica que havíem pactat abans d'anar-hi". Descontent amb la maniobra danesa, Zou Feddal va activar la via de jugar al Marroc, des d'on havia rebut moltes ofertes després del seu bon paper amb la selecció sub23, en el camí de la classificació olímpica, i en els mateixos Jocs de Londres. Sobretot en el partit que els marroquins es varen enfrontar a l'Espanya de Luis Milla. El central va tenir una bona proposta del club més potent del Marroc, el Raja de Casablanca, però aquesta i altres ofertes les va acabar rebutjant perquè li oferien contractes llargs, de tres temporades. Va acceptar la del FUS Rabat, amb qui ara mateix és quart de la lliga, on està "jugant tots els partits, sentint-me molt valorat pel club i per l'entrenador en un futbol molt professional". Feddal compara el nivell dels vuit o nou millors equips del Marroc amb els de la part alta de la Segona Divisó espanyola, "com un Almeria, o un Xerez" i està convençut que haver anat a jugar, per primer cop, a la lliga del seu país és "una molt bona oportunitat per seguir creixent en el món del futbol, no saps mai quin és el millor camí però crec que és millor això que estar en un filial o en equips de la Segona Divisió espanyola".
L'objectiu de Zou Feddal és el mateix des de fa molts anys. Triomfar en el món del futbol i, per això, fa molts anys que volta. Sempre amb la seva base a Figueres, no s'ha quedat mai parat i, després d'arribar a anar a convocat en un partit de Primera Divisió amb l'Espanyol a San Mamés, ara juga al seu país natal amb un contracte de dos anys amb el FUS Rabat, encara que el club blanc-i-blau manté una opció de recompra al final de la primera temporada per 200.000 euros. Zou desconeix els plans de l'Espanyol amb ell, però té molt clar que al Marroc és un jugador valorat. Un cop destituït l'històric exjugador belga Erik Geretz, la federació del Marroc va donar el timó de la seva selecció al marroquí Rachid Taoussi. "Un tècnic molt bo, que a nivell de clubs ha guanyat la Champions d'Àfrica", explica Feddal, orgullós que Taoussi el cités específicament en la roda de premsa on va fer pública la convocatòria per anar a Sud-àfrica. "Va parlar de Chamakh, el de l'Arsenal que ara està cedit al West Ham, i de qui va dir que no el convoca perquè no està jugant; de Taarabt del Queen's Park Rangers; i de mi, de qui va dir que lamentava no poder-me convocar". La lesió al turmell, un mes i mig de baixa, va arribar en un mal moment per a Feddal i això l'ha acabat apartant dels plans de Chouzas, perquè "havia debutat amb l'absoluta jugant els 90 minuts contra Togo i després, a la lliga, vam guanyar el Raja de Casablanca per 2-1 fent jo un bon partit i després va ser quan em vaig lesionar".
La lesió i l'absència de la Copa d'Àfrica, però, no desllueixen els bons resultats de la decisió de Zou Feddal de fitxar per un equip de futbol del país del qual va marxar amb set anys. Ni esportivament, ni en l'aspecte personal. "M'he adaptat molt bé al Marroc. Per a mi no hi ha diferències entre viure allà o a Figueres. He crescut a Catalunya, però el país del meu cor és el Marroc i el conec bé perquè hi anava sempre un parell de setmanes a l'estiu", detalla Zou que té família a Tetuan, on va néixer, i els pot visitar sovint perquè des de Rabat no està més lluny d'un parell d'hores i mitja per carretera.
