El 9 de juny de 2007 un Alabès on militaven els avui jugadors del Girona Jandro i Toni Moral salvava la categoria a Segona A gràcies a un triomf per 1-2 a Llorca. Era la penúltima jornada i, aquella nit, Chuchi Cos, que exercia de director esportiu de l'equip basc, va reunir-se amb el president Dimitri Piterman per començar a posar fil a l'agulla a la següent campanya. Va ser l'última vegada que tots dos van parlar, exceptuant alguns correus electrònics intercanviats en els mesos següents. El nord-americà li va prometre que comptava amb ell, però va acabar sortint del club. Chuchi, exentrenador del Palamós i el Racing, reclama des d'aleshores una oportunitat, que molts encara li ?neguen per la seva etapa al servei del controvertit empresari i exatleta. Mentretant espera a Santander, la seva terra, tenint cura del pare malalt.

Vostè que va marxar de Palamós amb Piterman i va viure amb ell les etapes a Santander i Vitòria, amb quina es queda?

L'etapa de Palamós no va tenir res a veure amb les altres. La repercussió que tenia Piterman a Tercera també era molt diferent de la que tenia en el futbol professional i això, vulguis o no, també hi va tenir a veure a l'hora de vendre una imatge d'ell i meva. La premsa esportiva d'elit és molt sensacionalista i per a ells el primer de tot és vendre. Es va faltar, a vegades, a la veritat i a la realitat. Piterman, parlant de l'etapa a Palamós, s'hi va establir perquè li agradava Catalunya i com que havia sigut atleta professional es va començar a interessar pel futbol. Ho posava tot ell i com que li agradava l'esport i volia aprendre ens va ajuntar a uns quants en el seu equip. A mi em coneixia de l'etapa com a jugador. Després vaig retirar-me al Tropezón de Segona B i quan feia un any que no parlava amb ell em va trucar perquè sabia que tenia el títol nacional d'entrenador. Es va recordar de mi i va ser una sorpresa. I em va semblar bé: volia muntar un cos tècnic a l'estil del futbol americà.

Què li va semblar la idea?

D'entrada una bogeria. Ell feia la preparació física, també hi havia Robi i també hi era jo. L'any que vam pujar a Segona B, però, jo havia firmat com a jugador i l'entrenador era Robi. Després ja vaig assumir jo el càrrec. A Segona B l'equip estava en llocs de play-off abans que marxéssim.

Com li va arribar l'interès per comprar el Racing?

Ell coneixia Santander, el seu fill gran hi va néixer, i el 1992 s'havia entrenat allà perquè era atleta preolímpic. Com que jo sóc d'allà, al vestidor sovint parlàvem de la ciutat i del Racing, que tenia aleshores molts problemes econòmics. Així va sorgir-li la idea. Un dia vam anar a Santander, vam veure un partit a El Sardinero, i va fer números. Com que li van sortir, el va comprar. Un cop allà la situació esportiva no li va agradar, es va reunir amb Preciado i Setién, i els va dir que volia començar a participar en el cos tècnic. Jo vaig parlar amb Preciado i li vaig explicar com era Piterman, però van decidir no seguir. Així, a les quatre de la matinada, em va trucar per dir-me que anés cap allà tot i que la idea inicial era que em quedés a Palamós com a mínim fins al final de la temporada.

Des de Santander seguien el Palamós o ja tenien prou maldecaps amb el Racing?

Sí que seguíem el Palamós. Ens vam endur Sarabia, Coromina i Edu Aguilar perquè eren jugadors de la nostra confiança i això va disminuir notablement el potencial de l'equip en la seva lluita per ascendir a Segona B. Abans de la nostra marxa el Palamós era un equip molt unit i tots els entrebancs que van sortir expliquen el perquè al final van ser novens.

Piterman l'ha perjudicat més que no pas beneficiat?

Això m'ho han preguntat dos milions de vegades! Aquest és un tema que encara em remou... Si m'ha perjudicat? El que va fer en la darrera etapa, sí. Però ho va fer ell, no jo. Que si es va ficar amb les autoritats, que si va deixar l'Alabès a la bancarrota... i encara tot això m'esquitxa a mi! No ho entenc. Futbolísticament vam fer un joc espectacular, el meu Palamós jugava de meravella... i tot amb les meves idees, perquè ell no en sabia de futbol.

L'acusaven de posar només el carnet i de deixar-se fer les alineacions.

Tot era mentida. Ep!, com a tots alguna vegada m'han imposat algun jugador, però era per temes que afectaven el club, com ara un dia que em van fer posar David Sánchez perquè hi havia una clàusula per la qual si no jugava s'havia de pagar al Barça. O un dia que Nafti va jugar perquè el van venir a veure els de l'Aston Vila i era important poder-lo traspassar.

Els pitjors moments van ser a Vitòria?

Sí, allà tot estava enrarit. Tothom anava contra Piterman i Cos, en el mateix paquet. Però aquell Piterman ja no tenia res a veure amb el de Palamós. La relació s'havia refredat molt. A Palamós, en canvi, era un president diferent, però positiu.