"M'agradaria tornar a defensar la porteria del Girona en el futur"

S'hi viu bé, a Ponferrada?

Sí, molt. Hi estic a gust. És una ciutat petita, semblant a Girona, però on encara fa més fred.

Com a futbolista també?

Sí, també. Sobretot quan les coses rutllen, com ara.

I això que no va començar amb massa bon peu...

No, la veritat. Vaig patir una lesió ja fa temps que no se'm va curar bé. Això va provocar que, amb el pas del temps, anés empitjorant fins al punt d'haver de passar pel quiròfan. Va ser un pal, tot just arribar i trobar-me amb una situació com aquesta, em va saber greu no només per a mi, sinó també pel club. Però això ja ha quedat enrere, per sort.

Parli'm del Ponferradina, una de les revelacions de la Lliga.

Revelació? No, no. En tot cas aquesta etiqueta se l'ha guanyat el Girona. Vaja, aquesta és la sensació que tenim dins el vestidor. Hi ha molts equips en bona situació, no només nosaltres. Ara, això no amaga que estem fent una temporada més que decent.

Ara toca una pregunta amb tòpic inclòs. És un partit especial el de diumenge?

Sí, i tant. Però no només pel fet d'enfrontar-me a un exequip, sinó també perquè a Girona hi he passat una etapa fantàstica on, a banda de deixar-hi bons companys, he fet veritables amics.

Per tant, esborro el terme "venjança" si vull imaginar-me com prepara aquesta cita?

Per favor! No hi ha cap mena de venjança, al contrari. El temps que vaig estar allà vaig ser molt feliç. És més, hi vaig estar encantat. Tant de bo que en el futur hi pugui tornar. Sempre ho he dit. M'encanta Girona, la seva gent. Se'm va tractar de manera fenomenal.

Va ser titular indiscutible en la seva primera temporada, però en la segona, va tastar força banqueta i se'l va veure un xic molest amb el tracte del club. No va marxar de Montilivi amb un mal regust de boca per això?

No, no. Però és cert que jo m'hauria quedat, encara que al final no es van donar les circums?tàncies perquè això hagués estat possible. Fixi's que, fins i tot, tenia pensat tornar aquest Nadal a passar uns dies a Girona, però no em van coincidir les dates de vacances i em va ser impossible. Així que, ara ja tampoc té massa sentit parlar malament de segons què.

Ni de la directiva? No els té pas rancor?

Doncs no, perquè el rancor no et porta mai enlloc. Puc estar una mica disgustat o desil·lusionat amb alguna persona, però res més. Només diré que, quan vaig arribar, hi havia unes persones al capdavant del club i que, quan vaig marxar, n'hi havia unes altres. El canvi es va notar. Vaja, aquesta és la meva sensació.

El Girona li deu diners?

Me'n devia, però ara ja està tot solucionat. Millor no remoure coses d'aquestes quan ja està tot arreglat.

Va, doncs parlem de futbol. Com veu el Girona, vostè que hi ha estat allà dues temporades?

El veig com un equip molt fort, com la revelació d'aquesta Lliga. Si està ben amunt a la classificació és per mèrits propis, perquè ha fet les coses bé i perquè s'ho mereix. És un equip que arriba fort, amb molta confiança. Les coses els surten i això es tradueix en bons resultats.

Tampoc es queden gens curts vostès; acaben de pujar i estan signant una temporada més que digna...

Sí, la veritat és que ens estan sortint molt bé les coses. Si el Girona espera un partit fàcil al Toralín, s'equivoca de dalt a baix. Si alguna cosa caracteritza aquest equip és que té molta actitud. Ho hem demostrat en totes les jornades i aquesta no en serà pas una excepció. Pensem jugar amb les nostres armes, com ho hem fet sempre.

Tornant una mica al seu passat en clau blanc-i-vermella, recordo que, després de ser titular indiscutible amb Raül Agné, va tastar la banqueta amb l'arribada de Josu Uribe. Com va sentir-se?

Em va fotre deixar de jugar, és evident. Quan un no juga se sent així; el que digui que no li molesta ser suplent, o és un mentider o no li agrada el futbol. A mi em va tocar i no vaig tenir altre remei que mirar d'ajudar des de fora. Al final, l'objectiu es va complir, així que tots contents.

Cap problema amb Dani Mallo per això, no?

No, no! Al contrari!

I amb Uribe?

Amb ell? Si gairebé no hi tenia cap relació...

El seu comiat va ser una mica estrany; va passar de ser titular a ser el suplent, i només va jugar uns minuts en un partit en què Dani Mallo va lesionar-se (Vila-real B). No li va quedar un regust amarg el dia que va marxar?

Doncs sí. El comiat va ser agredolç. M'hauria agradat haver-me acomiadat d'una altra manera de l'equip, però sobretot també de l'afició, que sempre em va tractar fenomenal. Sé que em repeteixo, però és que és una realitat: estic encantat d'haver jugat al Girona.