El Girona Judo Securitas ha acabat la temporada guanyant el Campionat d'Espanya sub21, sense perdre ni un sol duel, i aconseguint l'ascens en categoria absoluta a Segona Divisió estatal en el seu primer any presentant un equip sènior com a club. Un parell d'èxits esportius que arriben lligats al prolongat treball de l'associació dels germans Salas en el judo de formació a Girona, però, que a banda de l'aportació dels principals valors gironins crescuts en les hores de treball al hall de Fontajau -Sergi Salas i Gio i Lassa Khabuliani, en serien tres dels principals exemples- els dos equips també han comptat amb l'afegit de quatre joves judokes ucraïnesos. A primer cop d'ull el sistema pot semblar estrany, sobretot vist des de fora del món del judo, però les bones relacions de Jaime i Jose Luis Salas amb un club de Kiev i el reglament de competició de les competicions estatals de Judo, on les jornades es disputen totes a Madrid agrupades en tres o quatre caps de setmana, han fet possible que Dmyttro Atanov, Denys Tolkach, Andrii Kolesnyk i Vladyslav Didenko arribessin a Girona els dijous abans de cada concentració per fer algun entrenament i viatjar a Madrid a competir. "Ha estat una gran experiència, estic molt agraït al Girona Judo per donar-me aquesta oportunitat per competir fora del meu país i poder fer que em conegui més gent en el món del judo" explica Denys Tolkach que, amb els mateixos vint anys clavats que la resta del seus tres companys, és el més xerraire i al seu país treballa com a monitor de judo en una acadèmia militar de l'exèrcit ucraïnès.

Tolkach, com la resta, no va dubtar a l'hora d'acceptar la proposta gironina. El sistema de competició de la Federació Espanyola facilita que es pugui compaginar bé el judo amb els estudis o la feina encara que un visqui a Kiev. "Hi ha bons enllaços amb Ryanair", apunta Jaime Salas. "Primer ens va sorprendre quan el nostre entrenador d'Ucraïna ens ho va dir, però jo no ho vaig dubtar gens. Ha estat una gran oportunitat, perquè quan hem estat allà a Madrid tothom parla d'aquests quatre ucraïnesos que han vingut i la gent ja comença a conèixer els nostres noms". L'explicació és de Dmyttro Atanov, onzè judoka del rànquing europeu de la seva edat, i que a Girona ha competit tant amb l'equip sub-21 com amb el primer equip en la categoria de més de seixanta quilos i que defineix el nivell d'aquí com a "mitjà". "Ens hem trobat bons equips i altres de més de fluixos, però això també passa a Ucraïna i a tot arreu", argumenta aquest futur mariner, estudia per això a Ucraïna, que té clar el que ha trobat més pesat de la seva experiència catalana: "El viatge de Girona a Madrid. Es fa una mica pesat, però per la resta molt bé".

Satisfet d'haver vingut a Girona també n'està un Andrii Kolesnyk que ha tingut pocs rivals en la seva categoria, més de noranta quilos, a la competició. Igual que amb Atanov, el Girona Judo també ha comptat ambaquest medalla de bronze en el darrer Campionat d'Europa per algunes jornades de l'equip absolut. "Jo estaré encantat de tornar a venir l'any vinent si m'ho proposen, ha estat una gran experiència", diu ?Kolesnyk, estudiant de direcció d'empreses a Ucraïna, i que com la resta dels seus companys la ?propera temporada ja competiran en categoria absoluta. "A Ucraïna, quan passes a categoria absoluta tothom pensa en els Jocs Olímpics", apunta Vladyslav Didenko, però "primer hi ha els Europeus", diu Atanov. Cap dels quatre ?renuncia a complir el somni olímpic ja d'aquí a tres anys a Rio de Janeiro. Un plantejament molt ambiciós? "Sí, però és el nostre", responen.

Marxar a fora del propi país sempre és una experiència, més enllà de la vessant purament esportiva, però la peculiaritat de l'estada d'Atanov, Tolkach, Kolesnyk i Didenko a Catalunya fa que no hagin tingut temps de conèixer gairé res més que el hall de pavelló de Fontajau, on entrena el Girona Judo, i la casa de Montilivi que el club els facilitava per viure en aquests llargs caps de setmana. "Vam anar un dia a Barcelona, que ens va agradar molt, i un altre a la platja, Lloret, però la major part del temps ens hem estat entrenant o viatjant a les competicions". Poc temps d'oci, però contents de la seva experiència gironina. I amb ganes de tornar a venir.