Guanyar l'Alcorcón no és impossible. És factible, està a l'abast de la mà del Girona. És més, els números i l'estadística juguen a favor dels interessos dels blanc-i-vermells, que recuperaran la segona posició si dissabte aconsegueixen derrotar els madri?lenys a l'estadi de Montilivi. Un camp maleït per al conjunt ara entrenat per Pepe Bordalás; hi ha jugat en dues ocasions i mai ha aconseguit sumar-hi els tres punts. L'any passat n'esgarrapava un empat, però fa dos hi queia derrotar en un gran partit del Girona. Precisament és aquest el precedent que Rubi i companyia han de fer valer si el que volen és recuperar una plaça d'ascens directe a la Primera Divisió, el ferm objectiu dels gironins quan només falten 6 jornades per al final de temporada.

Només han passat dues temporades, però el vestidor de Montilivi ha viscut tota mena de canvis respecte a aquell llunyà 18 de febrer del passat 2011. Canvis a la plantilla i també al cos tècnic; segurament objectius ?diferents, encara que en aquella ocasió els blanc-i-vermells ?també tenien més a prop el somni de l'ascens que no pas el drama del descens. L'única victòria en les només dues visites de l'Alcorcón a l'estadi ha de servir com a referència a l'actual ?Girona. En aquella ocasió, un gran partit, en el qual no hi va haver pràcticament notícies dels madrilenys, va servir perquè l'Alcorcón marxés amb la cua entre les cames de Girona. És cert que el rival, en dos anys, ha crescut, s'ha reforçat i es presentarà com a ferm candidat a pujar a Primera. Però també els catalans han evolucionat fins a convertir-se en un bloc sòlid que lluita, sense que ningú hi comptés, per a l'anhelat ascens.

En aquella ocasió, Raül Agné era l'inquilí de la banqueta. El Girona somiava a colar-se en posicions de play-off a Primera i rebien a Montilivi un Alcorcón que ja els havia fet la guitza a la primera volta (3-1 en una excelsa tarda de Quini). L'estadi va registrar una molt bona entrada (7.725 espectadors) tot i tractar-se d'un divendres a la nit. Era la vint-i-cinquena jornada i el Girona venia d'enllaçar dues victòries consecutives (Gimnàstic de Tarragona i Osca) que li ?havia permès acostar-se a la part alta de la classificació. A l'onze inicial, només Jandro i Jose encara formen part de la disciplina blanc-i-vermella (Tébar va sortir a la represa). Després d'un quart d'hora de tempteig, el golejador Ranko Despotovic va marcar el primer dels dos gols que va signar aquella nit, mentre que la golejada la va ?arrodonor el mateix Jandro des del punt de penal; ja a les acaballes el gol de l'honor per als visitants el va signar, qui si no, ?Quini . Un 3-1 final que permetia als catalans col·locar-se vuitens a la classificació i somiar en una promoció que mai arribaria a produir-se. Dos anys després, aquest mateix resultat permetria a l'equip col·locar-se segon i, de nou, somiar per una fita que, ara sí, té a l'abast.