El cava es queda a la nevera

Gairebé dues mil persones al camp, un ambient de luxe a les graderies, berenar per a tothom i, sobretot, moltes ganes de quedar campions; potser massa. Els nervis van trair l'Olot el dia que tenia a punt la festa per celebrar el títol de Tercera Divisió i el dret a jugar-se l'ascens a Segona Divisió B a una sola eliminatòria. Només va faltar una cosa, la més important al món del futbol: el gol. I és que tan sols un empat contra l'Europa hauria fet que l'Olot s'assegurés el títol. El cava es va quedar a la nevera del vestidor local després que no hi hagués manera de remuntar el gol del barceloní Roberto a la primera meitat. Els homes de Julio Bañuelos ho van intentar de totes les maneres possibles i van acabar amb Albert Serra de davanter centre, però no van tenir el dia. Ahir potser no tocava. La decepció va ser grossa entre l'afició i sobretot una plantilla que va quedar molt tocada al final del partit. La transcendència de la derrota podria haver estat molt més gran de no haver estat pel cop de mà del Figueres, que va empatar contra el Cornellà (2-2). Aquest resultat fa que els garrotxins continuïn depenent d'ells mateixos per quedar campions i que diumenge que ve puguin coronar-se amb tan sols un empat al camp de la Rapitenca. Serà el segon match-ball de l'Olot per no deixar escapar un títol que després de 24 jornades líders, s'han merescut. L'empat a Sant Carles li val a l'Olot per a assolir el segon objectiu de la temporada després de classificar-se per al play-off i tot esperant l'anhelat ascens de categoria.

Amb l'alè dels gairebé 2.000 seguidors incondicionals que es van aplegar al Municipal, l'Olot va sortir decidit conscient que com més aviat fes la feina, menys maldecaps tindria al final. Els garrotxins de seguida es van fer amb el control del partit i de la pilota al mig del camp. L'Europa de la seva banda, ben col·locat al darrere, es va limitar a rebutjar pilotes tot cercant el joc directe i el seu home més avançat, l'ex del Guíxols, Òscar Muñoz a la contra. Un possible penal per mans d'Alberto van precedir l'ocasió més clara de l'Olot de la primera part, un llançament de falta directa de Francolí que es va estavellar al travesser. Tot seguia el seu curs normal i l'Olot es mostrava fiable com de costum al Municipal a l'espera que caigués el primer gol fins que en una jugada aïllada, Roberto va posar la punta del peu a una centrada de Guzmán dins l'àrea petita per enviar la pilota al fons de la xarxa. El gol escapolat era un autèntic gerro d'aigua freda per a un Olot superior en possessió però sense gaire fluïdesa en atac.

El 0-1 no va enfonsar els de Bañuelos que van seguir amb el mateix ritme de joc, tocant i tocant a la recerca de la millor opció per arribar a l'àrea de Leva. Així, l'empat podria haver arribat en una rematada de Carlos Martínez que va sortir massa creuada. Una rematada forçada de Roger va ser l'última jugada d'una primera part on a l'Olot només li va mancar encert.

La represa va començar amb un ensurt dels grossos per a l'Olot que podria haver sentenciat tranquil·lament el partit. Una inoportuna relliscada de Freixa va habilitar Guzmán sol davant Fornés i tothom es temia el pitjor. Tanmateix, primer Roger Vidal i després el mateix Freixa van aparèixer miraculosament per salvar el segon gol dels barcelonins.

jugant de davanter va ser el millor resum d'un partit que l'Olot no va saber desembussar malgrat provar-ho de totes les maneres.