Any sí, any també, el Girona s'ha creuat amb algun o altre filial en aquest periple per la Segona Divisió A que ja s'allarga fins a les cinc temporades. N'ha vist de tots colors: empats bojos, derrotes doloroses i també alguna alegria que quedarà sempre en la memòria. El de demà serà el quinzè duel contra un filial en aquesta categoria de manera consecutiva per a un equip, el gironí, que fa dos anys justos que no perd una mena de partit com aquest.

L'última derrota contra un filial a Segona A es remunta al mes de maig del 2011. Curiosament, va ser el Barça B el darrer botxí dels blanc-i-vermells. En aquella ocasió, amb la temporada ja sentenciada i sense opcions de fer el play-off, somni que l'equip català havia fregat amb els dits unes jornades abans, els blaugrana van imposar-se a Montilivi gràcies a un doblet de Benja (0-2), llavors a les files barcelonistes. Aquesta és una de les quatre derrotes davant un filial. Aquella mateixa temporada, el Girona en va encaixar una de molt dolorosa. Va ser també a casa i després de desaprofitar un 2-0 al seu favor. Els homes llavors entrenats per Raül Agné van deixar-se remuntar per un Vila-real B que s'acabaria emportant els tres punts (2-3). El mateix rival el va derrotar una campanya abans a la Ciutat Esportiva (2-0) en un duel en el que Jordi Matamala i Gerard López acabarien expulsats. Però l'ensopegada més gruixuda va tenir lloc la primavera del 2009, quan els gironins perdien al camp d0un Sevilla Atlètic (2-1) que ja estava matemàticament descendit.

L'hora de les alegries

Però, encara que es recordin més les decepcions, el cert és que el Girona ha guanyat més partits contra filials (5) que no pas n'ha perdut. El primer d'ells, la temporada del retorn a Segona A, contra el Sevilla Atlètic a Montilivi gràcies a un gol de Jito (1-0). L'any següent es desfeia amb comoditat del Vila-real B a Montilivi (3-1) i aconseguia dues victòries de prestigi el curs següent al camp del mateix rival (0-1) i del Barça Atlètic (1-2); aquesta última, després d'una diana de Ranko Despotovic al temps afegit que feia embogir els 1.000 blanc-i-vermells que s'havien desplaçat fins al Miniestadi. Però segurament l'alegria que més es recorda és la viscuda l'any anterior, quan el Girona va segellar la permanència a Segona A desfent-se del filial del Vila-real a Montilivi. Ja ho tenia fet, però l'esclat de joia i eufòria dels futbolistes blanc-i-vermells després del gol de Dani Tortolero que significava el 2-1 definitiu demostrava que aquella no va ser una victòria qualsevol.