"Pressió? Cap ni una. He jugat a la Primera Divisió grega en estadis plens de gom a gom i no tinc por de res". Així de tranquil es mostrava Isaac Becerra quan se li van obrir les portes de la titularitat del Girona contra el Barça B, i abans d'encarar el decisiu partit al camp de l'Almeria. Per sorpresa, el badaloní pispava la titularitat a un irregular Mallo i la seva presència sota pals a Almeria va confirmar que seria el porter titular al play-off. Inèdit pràcticament tota la temporada i desconegut per la majoria dels seguidors gironins, dimecres a Alcorcón, Becerra es va graduar.

El porter barceloní va ser el millor jugador del Girona al Santo Domingo i va salvar l'equip d'encaixar un parell de gols més. Espectacular, sobretot, va ser la seva intervenció amb genoll a una rematada a boca de canó de Dani Nieto. Segur, decidit i valent, Becerra és un dels pocs que té contracte per a la temporada que ve i, si segueix al nivell dels últims partits, hi ha porter per estona. "Mai he dubtat d'ell. Per això el vam portar a l'estiu", deia dimecres Rubi al final del partit. Va ser precisament el tècnic maresmenc qui va donar el vistiplau al seu fitxatge pel Girona ja que l'havia dirigit i fet debutar a l'Espanyol B la temporada 2007-08 amb 19 anys a Segona B . Un parell de greus lesions van frenar-li una carrera molt prometedora just després de guanyar l'Eurocopa sub19 el 2007.

Des de ben petit, Isaac Becerra tenia clar que volia ser fubolista. Sempre amb la pilota als peus, el badaloní es feia un tip de fer gols a l'escola i als equips de futbol-sala on començava a jugar. El seu primer equip va ser el Gramanet i allà va ser on va començar a alternar la porteria amb la davantera fins que les seves qualitats sota pals van superar les que també tenia a l'hora de fer gols. La progressió de Becerra el va dur a Can Barça amb només 10 anys. S'hi va estar un parell de temporades (1998-2000) en les quals va coincidir amb Leo Messi, entre altres fins que els tècnics el van descartar per ser massa baix. Amb 12 anys, el jove Becerra no es va rendir i va passar pels planters de la Ferran Martorell i la Damm abans que l'Espanyol li donés l'oportunitat de tornar a un equip gran amb 17 anys (2005).

De blanc-i-blau va viure la seva millor etapa. Va realitzar una pretemporada amb el primer equip i va ser campió d'Europa sub19. El jove Becerra tenia pressa per jugar a Primera i aquest potser va ser el seu gran handicap. De seguida va veure's a dalt de tot i el temps i les experiència li han demostrat que el camí no és tan fàcil. Les lesions li van frenar la progressió a l'Espanyol i va acceptar l'aventura de marxar cedit a Grècia, al Panionios. Lluny de la família, Becerra va madurar de cop. Un relleu a la banqueta va deixar-lo sense gaires oportunitats però les poques que va tenir el van marcar. Va disputar quatre partits (contra Panathinaikos, Olympiakos, Aris i AEK) i fins i tot va aturar un penal a Djibril Cissé.

El Madrid el va recuperar (2010) per ser tercer porter del filial i allà, tot i jugar només dos partits en dos anys, va acabar de polir-se com a porter. L'estiu passat, Rubi el va reclamar i després de gairebé tot l'any a la banqueta, el premi li ha arribat en el millor moment. Becerra ha respost a la confiança de Rubi amb la serenor i seguretat que ha adquirit durant la seva particular travessa del desert. Dimarts farà 25 anys i els vol celebrar a Montilivi disputant l'anada del play-off final d'ascens a Primera. El seu somni és més a prop.