Javi Salamero (Saragossa, 1971) va ser presentat ahir per tercer cop a Montilivi; un estadi on ha viscut alguns dels moments més excitants de la seva carrera, amb l'ascens a Segona A (fa nou dies va fer cinc anys) o la salvació de l'equip amb ell a la banqueta la temporada passada quan semblava inevitable baixar a Segona B. El Girona hi havia recorregut per cremar el darrer cartutx després que Josu Uribe no fos el revulsiu que s'esperava. I amb Salamero de primer i Rubi de segon es va evitar el descens. El que va venir després és ben conegut: no hi va haver acord per renovar-lo i el club va acabar oferint el càrrec al qui, deu mesos després, és un dels tècnics de moda del futbol espanyol.
La temporada 2005/2006 Salamero va posar per primera vegada els peus al Girona via la FE Figueres per desig personal del president Josep Gusó, que el va fitxar per comandar la direcció tècnica d'un equip que acabava de baixar a Tercera. En aquell exercici, amb Domènec Torrent d'entrenador, tot va sortir bé fins que en la darrera eliminatòria d'ascens l'Eldenc va deixar els gironins sense el retorn a Segona B. La temporada següent es va iniciar amb Joan Carrillo a la banqueta però a mig any va ser destituït. Salamero, fent tàndem amb Ricardo Rodríguez, va assolir l'anhelat ascens. A la divisió de bronze (2007/08), Salamero va tornar als despatxos i va encarregar-se del fitxatge del nou tècnic: Raül Agné, amb qui el Girona va tornar a pujar de categoria. Després de 49 anys, Montilivi tornava a la Segona A després de superar en el play-off al Barakaldo i el Ceuta.
En el primer any a Segona A (2008/09), Salamero va tornar a salvar els mobles de l'equip. Cinc derrotes consecutives al tram final de la temporada van provocar la sortida d'Agné i Salamero va fer parella amb Miquel Olmo i Gorka Etxebarría fins a final de curs per mantenir el girona a Segona A. La temporada 2009/10 seria fins i tot més complicada: Salamero va tornar als despatxos però va viure un any ple de maldecaps a causa dels impagaments per part de la junta presidida per Gusó a la plantilla, l'embargament d'Hisenda o el "cas Calle". A més, en l'aspecte esportiu, Cristóbal Párralo no va donar el rendiment esperat i a mitja temporada el va substituïr Narcís Julià. L'agònic penal transformat per Kiko Ratón contra el Múrcia acabaria donant la salvació a un equip que passava per un dels seus pitjors moments.
Després d'allò va arribar el primer adéu de Salamero (estiu de 2010). Gusó va acabar venent el club al grup de Josep Delgado i els nous propietaris van arribar amb un projecte renovat que no comptava amb l'aragonès. Xavi Julià va ser el seu relleu.
Salamero va anar-se'n al Farners (2010/11) i una temporada més tard (2011/12) li va tornar a arribar l'oportunitat a Montilivi. Josu Uribe, que a al seu torn havia rellevat Raül Agné, no havia reactivat un equip a la deriva i l'encàrrec d'evitar el desastre va caure a les seves mans. El bagatge de sis victòries en onze jornades li va servir per obrar el miracle.
L'estiu passat, després de la seva gesta, el club estava disposat a renovar-li el contracte i, fins i tot, acceptar la seva voluntat de ser una versió a la gironina d'Alex Ferguson al Manchester, amb plens poders en la direcció esportiva i com a màxim responsable del cos tècnic. No hi va haver entesa per discrepàncies econòmiques i les dues parts van separar-se, amb diversos retrets mutus.
Rubi va ser l'escollit per entrenar el Girona aquest any. I Salamero va iniciar el curs a Llagostera, on va col·laborar en tasques de director esportiu al costat d'Oriol Alsina. Tot i això, ben aviat li va arronar una proposta ben més atractiva: redreçar un Nàstic que havia iniciat el curs molt malament a Segona B i volia aspirar a l'ascens. Salamero va tancar la temporada amb el club grana en la sisena posició i no el van renovar, tot i que una espectacular ratxa a la segona volta va estar a punt de permetre-li classificar els granes pel play-off.
