Quan el nom de Ricardo Rodríguez va començar a aparèixer com un dels candidats a rellevar Rubi a la banqueta, molts es van endur les mans al cap. Alguns, perquè el veien sense l'experiència que es necessita per dirigir un Segona A. Molts d'altres, perquè ni coneixien el seu nom, el que els feia deduir que l'elecció, de produir-se, seria del tot desencertada. A tenor del que expliquen els qui més el coneixen, veure el futur del Girona amb pessimisme és un error. Un greu error. Jugadors i excompanys d'organigrama tècnic parlen de l'asturià com un autèntic "malalt del futbol", una persona del tot "preparada" per assumir aquest repte i no dubten ni un sol moment en assenyalar com a "encertada" la seva elecció de fer-se amb la primera plantilla. D'adjectius per descriure'l n'apareixen de tota mena i tots coincideixen en parlar bé de l'asturià, un home que va dirigir el juvenil del Girona la temporada 2006/2007, la mateixa que va acabar al primer equip, fent tàndem amb Javi Salamero i convertint-se en un dels molts artífexs de l'ascens de l'equip blanc-i-vermell a la Segona Divisió B.

Aquell curs, ara fa tot just set anys, el va encetar al capdavant del juvenil A del club de Montilivi. Va ser un inici rocambolesc, ja que Rodríguez va arribar a molts pocs dies de començar la Lliga, substituint Óscar Aja per sorpresa de tots plegats. Un dels jugadors d'una plantilla que comptava amb l'exblaugrana Andreu Fontàs, era Raúl Arjona. L'actual futbolista del filial gironí, màxim golejador la temporada passada de tota la Segona Catalana, es desfà en elogis només sentir el nom de Ricardo Rodríguez. "És un dels millors entrenadors que he tingut mai", declara el davanter, qui no dubta en descriure el tècnic com una persona "positiva, propera i súper professional". De la seva etapa al juvenil, Arjona el recorda com un veritable "malalt del futbol" que era capaç de passar-se "hores i hores" a l'estadi "preparant els partits i estudiant el rival". Fins al punt, que la plantilla, en to de broma, va decidir regalar-li pels volts de Nadal un raspall de dents per si de cas alguna vegada havia de passar la nit a l'estadi. Arjona no té cap dubte que Ricardo Rodríguez està capacitat per triomfar al Girona. "Quan vaig veure que sonava el seu nom com a substitut de Rubi, van pensar que era la millor elecció possible. És un home que sap el que fa i creu molt en la base".

D'aquella època també en guarda molt bon record Miquel Àngel Muñoz. El que serà la mà dreta de Rodríguez a la banqueta gironina, llavors dirigia el juvenil B i solia compartir estones de feina amb l'asturià. El descriu com una persona "molt treballadora, metòdica i positiva", alhora que també "preparada" per fer el salt a la Segona Divisió A. "Podem estar tranquils; tots els inicis són complicats però ens encomanarà a tots el positivisme que porta a sobre. El club, a nivell esportiu, està en unes mans extraordinàries", afegeix.

Uns mesos després d'encetar la temporada, Javi Salamero va decidir que tant ell com Ricardo Rodríguez eren els homes indicats per dirigir el primer equip, després de destituir Joan Carrillo. Va ser llavors quan el nou tècnic del Girona va coincidir amb jugadors com José Martínez, Jordi Dot i Albert Dorca, entre d'altres. Tots tres en guarden un gran record i coincideixen en assenyalar la seva arribada com una decisió "encertada" per part del club.

El primer, ara a l'Omònia de Nicòsia, en recorda el "bon tracte" amb el jugador, clau per tenir content i unit al vestidor. També el defineix com un "gran motivador" i un entrenador que "sempre vol jugar la pilota, d'aquells que s'adapten molt bé al futbol modern". Muñoz el considera com un home "preparat" i "apte" per dirigir el Girona, encara no tingui experiència, ja que "coneix la ciutat" i també "el club". Dot en destaca els "grans coneixements futbolístics" i li augura un "gran futur" a les banquetes. "Té gana, vol descobrir i créixer en aquest món. Això és clau perquè les coses et vagin bé en el futbol", conclou. Dorca, si fa no fa, té una visió similar. El migcampista del Racing creu que Rodríguez és d'un perfil "similar" a Rubi perquè "viu el futbol les 24 hores del dia" i perquè li veu "moltíssimes ganes de triomfar". El temps i sobretot els resultats, els donaran o no la raó.