Dan Martin passeja molt per Girona. És fàcil trobar-se el petit escalador irlandès fent el cafè a la terrassa del Duran, al capdamunt de La Rambla, o en molts altres indrets del Barri Vell i del centre de la ciutat. Figura anònima per a la immensa majoria de gironins, la propera vegada que Dan Martin passegi per una ciutat, que l'ha captivat fins al punt que també ha convençut els seus pares perquè visquin aquí, ho farà havent guanyat, com a mínim, una etapa de muntanya del Tour de França. Ahir, a Bagnères de Bigorre, mentre Chris Froome demostrava la seva fusta de líder aguantant el groc sense l'ajuda del fins ara poderós equip Sky Dan, Martin posava la cirereta al seu gran any. Victòria en la general de la Volta a Catalunya, en una clàssica del nivell de la Lieja-Bastogne-Lieja i, ahir, en una gran etapa pirinenca del Tour de França. Mentre a Gran Bretanya es vibrava amb la primera victòria d'un britànic, encara que fos escocès, com Andy Murray, a Wimbledon des de les èpoques de Fred Perry; a Irlanda es celebrava la primera victòria d'un ciclista del seu país en el Tour de França des del 1992. Llavors va guanyar Stephen Roche, precisament, l'oncle de Dan Martin. "És increïble creuar la meta i pensar que acabes de guanyar una etapa del Tour", explicava poc després de creuar la meta un Dan Martin bastant sorprès perquè, mentre ell anava per davant, no hi haguessin hagut més atacs en el grup on circulava el líder amb la resta de candidats al podi final. "Era un dia ideal per atacar", va dir l'irlandès de Girona que, amb tot, diu que de moment el seu objectiu són les victòries d'etapa. "Per tenir opcions en la general, cal ser molt regular durant tres setmanes i jo encara no sé si en sóc capaç".

L'endemà que Chris Froome i l'Sky clavessin un cop gairebé definitiu en aquest Tour de França, l'equip britànic es va esfondrar davant un atac des de lluny del Movistar que, tot i portar Alejandro Valverde fins al segon lloc eliminant l'australià de l'Sky Richie Porte, no va posar en grans problemes a un líder que va saber aguantar molt bé sense equip. Ningú va gosar atacar massa Froome, més enllà de l'espectacular colombià Nairo Quintana, i aquest excés de respecte va ser molt ben aprofitat per Dan Martin. El corredor del Garmin va marxar a falta de trenta quilòmetres, pujant a la Hourquette, en companyia del danès Jakob Fuglsang a qui va derrotar en l'arribada final a Bagnères de Bigorre. A 21 segons va arribar el grup de de Froome, Contador i Valverde encapçalat pel polonès Michal Kwiatkowski i amb altres peces de nivell com Nairo Quintana o Roman Kreuziger. Al final, i després de les moltes espectatives creades pel moviment del Movistar a 160 quilòmetres de l'arribada, l'Sky només va patir el defalliment de Porte i Chris Froome arriba a la primera jornada de descans amb un avantatge d'1.25 sobre Valverde i 1.44 respecte a l'holandès Bauke Mollema. Dan Martin passa ara a ser el vuitè de la general, a poc més de dos minuts, just per davant de Purito Rodríguez."És normal que els meus homes estiguessin avui cansats després de l'etapa d'ahir. Ho he passat malament perquè m'han atacat tot el dia, però almenys segueixo de groc", va dir Froome després del l'etapa. I això que, mentre el britànic havia percebut que l'atacaven tot el dia, el guanyador de l'etapa va veure massa calma. "Aquest matí hem decidit perseguir la victòria d'etapa. Teníem previst lluitar dur i donar espectacle. De fet m'ha sorprès que no es produïssin més atacs, perquè avui era una ocasió ideal", insistia Dan Martin, que després de la seva victòria a la Volta a Catalunya i a la Lieja-Bastogne-Lieja ahir va tenir el seu gran dia. "L'element en comú entre la meva victòria a Lieja i avui és que es tracta del colofó d'un treball col·lectiu. És difícil de comparar perquè cada victòria aporta alguna cosa. La victòria de Lieja va ser extraordinària. Pot ser que em donés la confiança que necessitava per atacar avui".