Els penyistes gironins del FC Barcelona ja han dictat la seva particular sentència sobre l'encesa polèmica que protagonitzen aquests dies Tito Vilanova i Pep Guardiola: la picabaralla no afavoreix, per a res, al club, i l'aficionat no en vol saber res d'"-ismes" perquè per sobre dels noms propis hi ha el de la institució. "Jo sóc del Barça abans que res", és la primera reflexió que la majoria de representants de les penyes gironines es van afanyar a respondre. Dit això hi ha una altra dada reveladora: s'entèn més bé, almenys des de Girona, la reacció de Vilanova que no pas l'estirabot de Guardiola dijous passat contra la junta de Sandro Rosell i, de retruc, també repartint pel seu excol·laborador.

Què ha passat en els últims dotze mesos per explicar l'agre distanciament entre els pares del millor Barça de la història? Josep Oliva apunta que la història es repeteix per versionar la ruptura entre Cruyff i Reixach de dues dècades enrere. El president de la penya de Banyoles pensa que Guardiola "està dolgut perquè Tito no va marxar amb ell i va acceptar el càrrec de primer entrenador" i afageix que "a més a més, l'anunci es va fer el mateix dia que en Pep s'acomiadava i allò no li devia agradar gens". Era el divendres 27 d'abril de l'any passat. El club havia convocat una roda de premsa en la qual Guardiola havia de confirmar el seu adèu i la sorpresa va arribar quan Rosell, al principi de l'acte, va anunciar que al de Santpedor el rellevaria el gironí. Expliquen que l'ara entrenador del Bayern havia demanat ajornar l'anunci un parell de dies per no treure-li protagonisme. I Rosell no se'l va escoltar. També en aquells moments es va recordar que un dels motius que havien "buidat" Guardiola era el càncer que havia afectat Vilanova i que per això ho volia deixar un temps... esperant que el gironí el seguiria.

La presentació de Tito Vilanova es va produir un mes i mig després, el divendres 15 de juny. Guardiola s'havia pogut acomiadar del dret i del revès i en el seu debut com a primer entrenador, el de Bellcaire no va dubtar a explicar que havia sigut el seu amic qui l'havia animat a acceptar el repte. Tito, que va recaure a mitjan desembre, es veia segur de si mateix malgrat que la seva experiència a les banquetes es reduís a la seva etapa al Palafrugell.

La credibilitat de Vilanova

Lluís Bosch, responsable de la penya barcelonista d'aquesta localitat del Baix Empordà, coneix bé Tito d'aquella etapa al club que aleshores presidia Erundino Álvarez. "És il·lògic que després de 28 anys d'amistat Guardiola no l'anès a veure quan va estar dos mesos a Nova York", apunta. Bosch entèn que "aquesta polèmica és per entretenir-nos ara que no hi ha encara partits, però quan en Neymar comenci a fer gols, s'oblidarà. No crec que afecti l'equip". Considera que "no sé qui ha inflat el cap a Guardiola" i subratlla que "va fer unes declaracions fora de to" quan va dir que la junta havia usat la malaltia de Tito per fer-li mal. Per al gironí, tot són elogis: "és una persona legal, que va de cares, com som els de l'Empordà".

De manera semblant ho veu Salvador Reynaldos, de la penya de Palamós. Entèn que Vilanova respongués i, en canvi, encara ara se'n fa creus de les paraules de l'ara tècnic del Bayern. Josep Oliva, de Banyoles, s'afanya a dir que Guardiola "ha sigut un gran entrenador, però no està per sobre del bé i del mal, com ell es pensa".

La tranquil·litat estiuenca es va trencar per sorpresa dijous passat, quan des d'Alemanya Pep Guardiola va enviar un míssil enverinat cap al Camp Nou. El Bayern estava de pretemporada a Itàlia i en una roda de premsa aparentment sense cap interès concret, la resposta de l'exentrenador del Barça a una pregunta sobre unes suposades declaracions on hauria posat en dubte la capacitat de Vilanova per fer jugar junts Messi i Neymar ho va dinamitar tot. En un monòleg de cinc minuts, el tècnic va demanar a la junta que el deixessin en pau, els va acusar de voler-lo desgastar i va dir allò de què s'havia usat la malaltia de Vilanova per atacar-lo. Una maniobra de distracció mentre els alemanys ultimaven el fitxatge de Thiago?

El Barça no va respondre oficialment fins dilluns al vespre, quan Sandro Rosell, a 8TV, va concedir una entrevista a Josep Cuní en la qual va voler refredar l'assumpte declarant-se "guardiolista" tot i assegurar que les acusacions eren falses. Ahir Jordi Basté, amic confés de Guardiola, en el seu programa a RAC-1, va proclamar-se "molt decebut" amb Tito Vilanova perquè és intolerable, com a amic, "esvandir els draps bruts". També va assegurar que Rosell era un "trampós" perquè mentre a 8TV dilluns apareixia en to conciliador, era perfectament conscient, segons Basté, que l'endemà Tito Vilanova llançaria de nou més munició a la guerra. El popular periodista és, dels pocs, que, des de Barcelona, s'ha alineat clarament al costat del de Santpedor. Sport i Mundo Deportivo, en canvi, van carregar fort la setmana passada per les declaracions de Guardiola i ahir els articles de Josep Maria Casanovas, Joan Vehils i Santi Nolla es posicionaven de manera clara al costat de Tito i, de retruc, de la junta de Rosell.

Vilanova va recaure del càncer a mitjans desembre i va haver de tornar a ser operat. A primers de gener va viatjar a Nova York en busca d'una segona opinió al seu cas (seria quan es va veure amb Pep), i a finals de mes va tornar a marxar per seguir un tractament que el va tenir als EUA fins al 26 de març. Era aleshores quan Tito necessitava un amic que no va aparèixer. El trencament que ara s'ha acabat escenificant ja es va poder intuir l'abril passat. "La distància amb Guardiola ha refredat la nostra relació". Eren amics íntims des que es van conèixer a La Masia.