A

Bellcaire, on va començar a jugar a futbol amb Àngel Font d'entrenador i on encara viuen el seus pares, molts veïns encara recorden Tito Vilanova com "aquell nen que xutava la pilota fins ben tard de la nit". El futbol sempre ha estat molt present en la vida de Tito Vilanova. Primer com a jugador on, tot i ser exquisist tècnicament, mai va poder arribar a fer el salt definitiu al primer equip del Barça. Alguns amistos amb Cruyff a la banqueta abans de fer una llarga carrera per Celta, Figueres, Lleida, Elx... I, també, com a entrenador on acompanyant el vell amic d'adolescència a La Masia, Pep Guardiola, va tenir un innegable protagonisme en la revoluciól que varen suposar els èxits, i sobretot l'aposta futbolística, del Barça que dirigien el tècnic de Santpedor i el seu amic empordanès.

La sortida de Guardiola, "buidat" en l'aspecte personal i permanentment incòmode amb Sandro Rosell, va donar una oportunitat a Vilanova de convertir-se en allò que sempre han somiat molts catalans; entrenador del primer equip del Barça. Un pas que l'ha acabat distanciant de l'ara entrenador del Bayern de Munic, però que li va permetre dirigir l'equip protagonista de la millor primera volta de la història de la Primera Divisió espanyola. Amb la mateixa línia del Barça de Guardiola, que de fet també era el seu, l'equip de Vilanova va fregar la perfecció fins abans de Nadal. Victòries i més victòries i camí de trencar molts rècords. L'entrenador de Bellcaire va fer algunes novetats en el "llibret" de Guardiola com una major velocitat a l'hora de buscar la porteria contaria després de recuperació de pilota o, al mateix, un millor aprofitament de la capacitat d'arribada de Cesc Fàbregas que, tot i ser molt criticat posteriorment, va jugar a alt nivell en els mesos de tardor quan ningú discutia aquell Barça de Vilanova.

Abans de Nadal, el Madrid de Mourinho ja havia donat per perduda la Lliga. Tothom tenia clar que la màquina blaugrana que havia creat Vilanova era superior i, mentre el portuguès es dedicava a preparar les competicions per eliminatòries com la Copa o la Champions, al Camp Nou molts pensaven en quants títols guanyaria aquell equip. I, precisament, just abans de Nadal varen arribar els problemes. Sandro Rosell suspenia la trobada habitual amb els mitjans per celebrar les festes i anunciava la primera recaiguda de Tito ?Vilanova. El càncer que havia afectat el tècnic en la seva darrera temporada com a ajudant de Guardiola s'havia tornat a reproduir. Vilanova passava a tenir molts problemes més enllà del futbol i, de manera automàtica, el Barça es veia afectat perquè entrenador i president ?varen decidir que el gironí ho ?podria fet tot: entrenar i combatre el càncer. Amb Tito Vilaova anant i tornant de Nova York el Barça ja no va ser el mateix. El llagosterenc Jordi Roura dirigia l'equip aquí, però ?Vilanova decidia des dels ?Estats Units. L'equip ho va acusar i va arribar molt just de forces. Suficient per guanyar una lliga que havia decidit amb aquella ?primera volta, però ?insuficient per ?plantar cara a Europa on l'èpica els va ?salvar contra el ?Milan, però no els va rescatar amb el Bayern. Tot i això, Vilanova es veia amb forces de tornar-ho a intentar aquest any, però la ?malaltia no ?perdona i li reclama tota la seva atenció. A partir d'avui el futbol sí que ?passa a un segon pla en la vida de Vilanova.