Christopher Froome (Nairobi, 28 anys) ha consolidat el domini de l'imperi britànic en el Tour de França amb la victòria en l'edició número cent, i segueix en el palmarès el seu compatriota i company, Sir Bradley Wiggins. Victòria inapel·lable del Quiet Man, l'home tranquil, que ha sabut assumir amb brillantor els galons del Sky. En la seva primera oportunitat com a líder, va entrar triomfant a París.

Froome va dir que sabia que arribaria aquest dia en la Vuelta 2011. No va guanyar la ronda espanyola per 13 segons, el temps que va perdre per esperar Wiggins camí dels alts de Manzaneda i La Farrapona. El seu cap i company es va convertir en una ombra massa pesada. El 2012, Froome no va conquistar el Tour pels mateixos motius que no va guanyar la Volta. Les escenes dels ports de Galícia i Astúries es van traslladar als Alps, a la Toussuire i Peyragudes, on "l'africà amb ànima blanca" va frenar per no deixar enrere Wiggins.

El seu somni de joventut va començar a Sud-àfrica, quan veia per la televisió les batalles als ports del Tour 2004 entre Armstrong i Basso. Aquest somni s'ha materialitzat el 2013, un any rodó, gairebé perfecte amb victòries a la Volta a Oman, el Criterium Internacional, el Tour de Romandia i la Dauphiné. Ja en la "gran boucle" no ha tingut rival. Ha dominat per terra, mar i aire, amb tres triomfs d'etapa, la primera dels Pirineus, al Mont Ventoux i la crono dels Alps.

A Sud-àfrica una bicicleta de muntanya li va despertar la passió pel ciclisme, però abans de ser adolescent en aquell país va ser nen a Kènia. Va néixer a Nairobi, fill d'una família anglesa originària de Brighton i va viure al costat dels seus tres germans a la capital keniana fins als 14 anys. La vida a ?l'ai?re lliure li va atorgar la seva empatia amb el continent negre, malgrat algun ensurt gairebé mortal. Una vegada la presència d'un arbre el va salvar d'enfrontar-se cara a cara amb un hipopòtam, i els seus jocs incloïen la caça de l'escorpí. Al col·legi Saint John de Johannesburg va adquirir accent d'Oxford i maneres de gentleman, i va aprendre a viure a part de la família. Amb 14 anys va viure el divorci dels seus pares i més tard iniciaria la carrera d'economia, però un any després abandonava la llicenciatura quan el ciclisme professional va cridar a la seva porta i va traslladar-se a Europa.

Sense cadenes, volant en llibertat, l'home tranquil, només alterat per les insistents preguntes sobre sospites de dopatge, ahir va il·luminar el vespre parisí amb el seu mallot groc.