Dos europeus com a seleccionadora sub20 i dues medalles d'or. Sembla clar que Anna Caula té la categoria completament dominada...

Tampoc és això. La coneixem bé perquè el meu ajudant (César Ruipérez) i jo ja havíem estat en el dos campionats anteriors amb Lucas Mondelo, amb qui vam aconseguir un altre or i un podi. Des de fora pot semblar que hem tornat a guanyar perquè aquesta generació, amb força jugadores del 94, sobretot en el joc interior, no estaven acostumades a guanyar medalles. He tingut la sort de comptar amb un molt bon grup, que ha estat molt unit des del principi, i amb l'afegit d'una pivot important com l'Astor Ndour (MVP del campionat).

Ndour va ser clau en la derrota que més mal li va doldre de la passada temporada de l'Uni. Li ha exigit que ara jugués al nivell d'aquell dia a Fontajau?

(Riu). Sí, sí, esclar... Tant amb ella com amb la Yure (Díaz). En vam parlar més d'un cop, però no em puc queixar perquè han respost molt bé en aquest europeu. L'Astou ha estat clau tot i que no és fàcil jugar amb una pivot tan referent com ella en aquestes categories.

Per què? Sobre el paper és evident: pilotes a dins i que ella decideixi...

Perquè les jugadores joves no estan acostumades a tenir una pivot com ella en els equips. Tenen més la mentalitat d'arribar i decidir ràpid penetrant o tirant.

¿Hem parlat de Ndour però també ha destacat molt Imma Zanoguera que juga als Estats Units. És complicat fer jugar un equip amb jugadores de dos bàsquets tan diferents?

És complicat, perquè realment és un concepte diferent. Allà cadascú treballa per ell mateix. Tenen la possibilitat d'anar al gimnàs, d'anar al pavelló a millorar, però el treball no es tan marcat com aquí i no totes les jugadores s'hi adapten bé.

Doncs, amb la crisi, sembla clar que cada cop més joves provaran de fer el salt a universitats d'allà en els propers anys...

Sí. Per aquí va el món. En la generació de la selecció que ara són sub18 sembla que ho farà més d'una. Aqui hi ha crisi i, en canvi, marxant tenen l'oportunitat de viure quatre anys als Estats Units i fer una carrera...

La crisi. L'esport femení està rebent cops per totes bandes.

No és un moment fàcil. Això està clar, però també crec que, per exemple, en el bàsquet femení ens hem sabut adaptar bé perquè mai hem anat sobrats i sempre ens hem hagut d'espavilar per tirar endavant.

Almenys a l'Uni sempre ho han aconseguit. Des de Turquia ha pogut seguir el que passava aquí?

Sí. Anava parlant amb la gent del club i, tot i que encara tenim reunions, sembla que si tot acaba d'encaixar seguirem endavanta amb prou garanties.

Jordana, Carbó, Bou, Freixanet i, fins i tot, potser també Allison Feaster. La gran garantia és que totes volen seguir aquí.

Tenen un gran compromís amb el club. Es troben molt bé jugant aquí i, ara mateix, és d'agrair el molt que estan esperant.

I alguna amb bones ofertes de fora.

Segurament sí, però nosaltres aquí a l'Uni ens hem guanyat el dret que la gent confiï en nosaltres. No enganyem i la gent es troba bé al club. Rebaixarem clarament el pressupost destinat a fer l'equip i les jugadores volen continuar igualment.

Parlant de marxar. Els dos ors seguits amb la selecció sub20 li poden obrir noves portes. Es veu marxant de Girona?

No. Em costaria molt. Aquí tinc la feina, la família, el club on he crescut. La veritat és que per marxar m'haurien d'oferir un projecte molt seductor que em fes vibrar molt amb la feina, com ha passat aquest estiu amb el mes i mig que he estat amb la sub20, però ara mateix ho veig complicat.

I la selecció absoluta? Lucas Mondelo dirigia la sub20 i ara és campió d'Europa amb les grans.

(Riu). No crec que es plantegin fer cap canvi després del que han fet ara en Lucas i el seu equip. Són molt grans i han guanyat un or impressionant. Es mereixen continuar allà molt més temps.

Si passés, en un futur, seria la primera dona que dirigeix l'absoluta. Un altre pas endavant...

Crec que sí. Almenys en aquests últims anys. Hauríem de mirar bé l'hemeroteca, però és complicat que hi hagi hagut un altre cas. Això està ara més normalitzat i la Federació Espanyola té una entrenadora en tots els seus grups de treball.

Costa acabar de fer el pas.

Sí. Sempre sembla que les dones hagin de demostrar més, però, personalment, a nivell de seleccions o aquí a l'Uni jo he viscut amb molta normalitat.