història del bàsquet gironí que va passar d'una pista de terra del costat de la parròquia de Sant Josep a jugar competicions europees a FontajauUn dels primers partits del Sant Josep quan encara no s'havia cobert la pista de l'església a principis de la decada dels seixantaEdu Alonso, president d'un nou club de bàsquet base que juga al pavelló de Sant Josep, amb Francesc Ferroni. Ramon Sitjà, fundador del Sant Josep.

Ramon Sitjà té el pavelló de Sant Josep a ben pocs minuts a peu de casa. I així, apassionat pel bàsquet com és, Sitjà encara es deixarà caure més d'un dissabte al matí a veure els partits dels més petits. Els equips que veurà, però, ja no seran els del Sant Josep, que va anunciar el passat abril que no pendria part en cap competició la propera temporada. En el seu lloc hi haurà l'Escola de Bàsquet Girona que, presidida per Edu Alonso, ha agafat el relleu en els equips de base d'un Sant Josep que, ja sense equips en competició ha iniciat un procés concursal per intentar liquidar el club de la forma més ordenada possible. El jutjat va acceptar l'entrada del club en concurs de creditors fa un parell de setmanes i, sota la supervisió d'un despatx d'advocats especialitzat de Barcelona, el Sant Josep encara els últims passos de vida d'un projecte que va començar el 1963 de la mà de Ramon Sitjà. Els darrers responsables del club, la junta presidia per Francesc Ferroni, continuen apostant per la discreció en l'àmbit mediàtic tot i que defensen que fer el concurs de creditors és la sortida més assenyada per al club. "No podem pagar els deutes i, per tant, el millor és fer concurs de creditors", expliquen.

El salt a LEB Or, després d'una primera temporada a LEB Bronze agafant el relleu del desaparegut Akasvayu, va resultar prou satisfactori a nivell de resultats esportius. El Sant Josep, tant amb Borja Comenge com amb Ricard Casas o Zan Tabak a la banqueta, va jugar tres anys de bon bàsquet amb jugadors com Sàbat, Navarro, De Vries, Ortega, Ordín o l'etern Middleton, entre d'altres. Econòmicament va ser tota una altra història... La junta no va saber trobar mai un patrocinador principal per lluir a la samarreta. L'únic que va arribar a tenir va ser el Girona FC, a través del projecte "Tots som Girona" de Josep Delgado, i allò va acabar tant malament que les dues parts es veuran les cares als jutjats per un presumpte incompliment del contracte per part del club de Montilivi, que llavors presidia l'ara desvinculat Ramon Vilaró.

Sense una entrada forta de diners des de la societat gironina, el Sant Josep va intentar viure a LEB Or només dels diners de les institucions i de les modestes quotes dels abonats (no socis, perquè el club sempre va funcionar amb el model de fundació amb sis patrons). Amb pressupostos que, en alguna temporada rondaven el milió d'euros, la generació de dèficit va ser immediata. I absolutament constant al llarg de la resta dels anys. En la primera temporada a LEB Or, Borja Comenge va aconse?guir portar l'equip a jugar el play-off d'ascens, eliminats contra el Melilla, però al pavelló nord-àfrica la plantilla ja hi va viatjar sense cobrar i només la primera aparició de Josep Delgado va impedir que aquell any l'ajuntament veiés com li volaven els avals. Un any més tard, Ricard Casas també portava l'equip al play-off però, al llarg de la temporada, els problemes econòmics varen ser molt evidents i, a final de juny, l'execució dels avals va ser inevitable amb el conseqüent deteriorament de les relacions amb l'Ajuntament. Aquell estiu, però, el Sant Josep tampoc va tirar la tovallola i va fer un altre projecte de nivell amb Zan Tabak a la banqueta i la suposada arribada d'un patrocinador de la mà de Zoran Savic. Tabak va complir més que bé, però, de patrocinador res de res i, econòmicament, la temporada va ser un caos. Allò era el punt i final de la trajectòria del Sant Josep, però, sense temps per presentar el concurs de creditors que ara han posat en marxa, el club va decidir jugar una temporada més. Aquest cop a Lliga EBA. El passat abril, però, ja varen confirmar que aquest any no tindrien cap equip en competició. El club va desaparèixer llavors, simplement quedava sense activitat esperant poder presentar el concurs de creditors, que ara ha arribat, per poder abaixa la persiana sense que els deutes del club siguin un problema més gran del que ja ha estat pels membres de la darrera junta directiva del club.

Un Sant Josep que s'esgota cinc dècades després del seu naixement. Al costat de l'església de Sant Josep, en una pista de terra que més tard donaria pas a l'actual pavelló, Ramon Sitjà va comptar amb la col·laboració de la parròquia, Mossèn Puig, per ensenyar als més joves un esport que va anar amunt gràcies a les noves regles del minibàsquet. D'aquells joves practicants entrenats per Ramon Sitjà en va sortir un equip que acabaria arribant a l'elit, a Primera Nacional amb els Mora, Grabuleda, Paulí i companyia, i anys més tard a l'ACB ja amb el patrocini de Valvi. Durant uns anys, i per imperatiu legal després de la compra del Granollers per seguir a l'ACB, el Sant Josep va quedar adormit i els seus equips competien com a CB Girona. El Sant Josep, però, seguia allà amb Sitjà i Joan Las Heras entre d'altres treballant a l'escola fins que l'esfondrament econòmic del projecte Akasvayu va obligar a enterrar el CB Girona i despertar el Sant Josep, que ha aguantat cinc anys més abans d'encarar, ara ja sí, els últims passos després de cinc dècades de bàsquet.