Quan el passat dissabte va acabar l'amistós contra el Sabadell al Nou Estadi, els jugadors del Palamós van desplegar una pancarta gegant on s'hi podia llegir "Gràcies Jaume". El protagonista, Jaume Durant, s'ho mirava al costat de la seva xicota amb llàgrimes als ulls, preguntant-se encara per què el degà pocs dies abans li havien comunicat que no comptaven amb ell.
Després de dues etapes a Palamós, on hi va arribar per primer cop l'estiu del 2007 i on hi va retornar després de tastar la Segona Divisió A de la mà del Girona de Raül Agné, el passat dimecres Jaume Duran rebia la baixa per sorpresa, posant així el punt i final a cinc temporades de groc i blau. "El més sorprès per tot això sóc jo. Li vaig dir a l'Oriol (Alsina) que tornava després de la lesió amb moltes ganes i il·lusió i que començava de zero, com qualsevol altre company", s'explica el banyolí, qui afegeix que "l'explicació del club és que sobraven fitxes perquè hi ha una normativa que diu que només es poden tenir setze fitxes de jugadors majors de 23 anys, quelcom que s'havia sobrepassat. Algú va decidir que el sacrificat havia de ser jo".
Jaume Duran, decebut, relata també que "anava a encetar la sisena temporada al Palamós i aquesta no és la manera amb la que m'hauria agradat marxar. Però el futbol té aquestes coses...". No obstant, l'extrem assegura que "marxo deixant molts amics i bons records. Palamós serà sempre casa meva i el futbol dóna moltes voltes, pel que potser, algun dia, hi puc tornar".
L'exfutbolista del Girona creu que amb l'inici de la Lliga a tocar, ara és el "pitjor moment" per marxar d'un club, sobretot perquè "havia renovat". Jaume Duran, qui no volia "marxar de la província", s'incorporarà al Peralada, de la Primera Catalana, on intentarà "passar-m'ho bé jugant al futbol" i també "guanyar en qualitat de vida".
