El primer clàssic de la temporada se'l va endur el Barça. No va ser un duel vibrant i tens com els darrers sinó que va començar un xic ranci i sense gaires ocasions de gol. Això sí, amb el Barça dominant amb la seva proposta de futbol de sempre però sense arribar a profunditzar ni ser del tot vertical. L'espurna de Neymar va fer el més difícil, que era obrir la llauna i, a la segona part, Gerardo Martino va treure la seva llibreta per tocar la tecla encertada i tancar el partit. Quan més pressionava el Madrid, Martino va saber llegir el partit a la perfecció i va fer entrar Alexis Sánchez. El xilè va destrossar el Madrid amb la seva entrada al terreny de joc. I això que Ancelotti tampoc va estar malament amb els retocs que va fer a la segona part, sobretot tornant alguns jugadors als seus llocs.

He vist un Barça diferent. Amb alternatives de la mà d'un Martino que no va tenir cap mania de buscar el contracop quan el Madrid havia fet un pas endavant i més collava el Barça.

L'arbitratge, quan es perd, sempre és una excusa. Ara bé, el penal a Cristiano Ronaldo és més que clar mentre que el d'Adriano, no. Considero que de vegades et treuen i de vegades et donen i a Elx, al Madrid li van xiular un penal que no era.

Menció especial per a Víctor Valdés que, algun dia, m'haurà d'explicar per què no es pot quedar. Està en un moment de forma escandalós.