Pocs jugadors poden dir que han passat pels planters de Barça, Espanyol i Madrid. Com explica tants canvis de tant jove?

Van ser etapes. Vaig sortir del Barça als 12 anys perquè creien que no havia crescut prou i era petitet. Vaig marxar convençut que el futbol no era el meu futur i em vaig apuntar a classes de taekwondo però el dia abans de començar la Lliga, el Damm em va trucar i em va convèncer per fitxar. Vaig decidir anar-hi perquè m'ho passava bé jugant a futbol i m'agradava. Després vaig jugar també a la Ferran Martorell, l'Espanyol i finalment el Reial Madrid.

Als seus dos anys al Barça va coincidir amb un jovenet Leo Messi. Hi té contacte? El veia tan desequilibrant com és ara?

No, i ara, i tampoc crec que ell es recordi de mi! Segur! Recordo un partit amistós que vam jugar abans de l'estiu. Va jugar 20 minuts i era una passada. Agafava la pilota i se n'anava de tots els rivals! Havíem de jugar amb dues pilotes, una per a ell i l'altra per a la resta.

S'imaginava que arribaria tan lluny?

No. He conegut tants jugadors bons que no han arribat enlloc que no m'esperava que algú amb qui vaig coincidir sigui quatre cops Pilota d'Or i hagi guanyat el que ell ha guanyat.

Vostè, de petit, sempre havia volgut ser porter?

No. Vaig començar a jugar a l'escola a Santa Coloma de Gramenet a futbol sala i volia ser davanter. Jugava mitja part de porter i l'altra mitja de davanter i vaig acabar sent el porter menys golejat i el màxim golejador de la Lliga.

Quin era el seu ídol de la infància? I actualment, quin referent té?

De petit m'emmirallava en Oliver Kahn sempre. Pel seu caràcter i actitud. Ara, el millor i més complet és Víctor Valdés.