A la tercera no ha anat la vençuda. Després de dos empats consecutius, l'Olot d'Arnau Sala ha tornat a relliscar, segueix sense guanyar i s'enfonsa un xic més a la classificació. Els garrotxins van patir la primera derrota amb el nou entrenador a la banqueta al camp de l'Hospitalet tot i avançar-se en el marcador ben aviat. La fe dels locals, impulsats per l'olfacte golejador de Canario, autor d'un doblet, va ser suficient per a un equip, l'Olot, que va pagar massa cares les errades i que va tornar cap a casa amb les mans buides. L'escenari no era l'idoni, però la necessitat obligava el conjunt de la Garrotxa a espolsar-se la pressió i a fer un pas endavant a la caça d'una victòria més que urgent. Amb Valentín, Savall i Reverter com a novetats a l'onze, Arnau Sala va plantejar un onze destinat a fer-se fort al darrere i a aprofitar la velocitat dels contracops. Ben col·locat i disposat a patir, l'Olot va treure petroli de la seva empenta i de la seva fam. Ben aviat, als 7 minuts, va avançar-se en el marcador. Carlos Martínez va trigar ben poc a col·locar la pilota lluny de l'abast de Craviotto i situar un 0-1 en el marcador que convidava a somiar els més pessimistes. L'avantatge hauria pogut ampliar-se si Coro, primer, i després el mateix Carlos amb el cap, haguessin ajustat més la punteria.
L'Hospitalet, veient que el panorama no l'afavoria, va treure's la son de les orelles, va estirar les línies i va començar a posar setge als dominis d'Òscar Fornés. David Haro va ser el primer a avisar amb un xut que va impactar contra el travesser. Després, Carreño també va trobar la fusta en la seva rematada acrobàtica. Abans del descans, quan fa més mal, Canario va aprofitar un refús del porter de l'Olot per empatar el partit (1-1).
Els locals acceleren
El gol de Canario va fer veure a l'Hospitalet que, si accelerava una mica, la recompensa era un xic més a prop. I així ho van fer els barcelonins. Només encetar-se la segona meitat, els homes de Kiko Ramírez van prémer l'accelerador, van fer recular l'Olot i ràpidament van fer seu el partit. Liderats per un incisiu Ariday, tot un corcó per a la defensa visitant, els de la Feixa Llarga van posar-se per davant en el marcador. Una acció de l'exjugador del Girona va acabar amb la pilota per a David Haro, que va dirigir un míssil a la porteria d'Òscar Fornés inabastable per al porter.
El 2-1 era la pitjor notícia per a l'Olot, que no va poder refer-se. El domini era local i l'Hospitalet, en comptes de mirar de defensar el resultat, va seguir revolucionat a la recerca de la sentència. L'entrada de Roger i també la d'Uri Santos no va permetre als garrotxins capgirar la situació, tot i que els d'Arnau Sala van fer un pas endavant. Sense pràcticament temps per a la reacció, Canario va establir el 3-1 en resoldre una nova acció d'Ariday, un dels millors homes del partit. Era el minut 68, encara quedava un món. Les sensacions, però, no eren les millors per als olotins, que a punt van estar d'encaixar el quart a les botes d'Akinsola, primer, i de Pol, després.
Malgrat tot, l'emoció va instal·lar-se al camp municipal de futbol de l'Hospitalet quan Xavi Ferrón, al minut 81, va plantar-se tot sol davant Carreño i va signar el definitiu 3-2. Tot estava obert. Podia passar qualsevol cosa. El cert, però, és que van ser els locals els que a punt van estar de marcar. Ariday, qui si no, va tenir el quart, però la bona feina de la defensa i també les intervencions d'Òscar Fornés van impedir que el marcador es tornés a moure.
