És complicat, per no dir impossible, pensar que un equip amb Olga Chatzinikolau, Anna Carbó, Noemí Jordana, Jael Freixanet... jugui un partit sense posar-hi interès. No, ahir l'Uni no va passar de tot contra el Cadí i els lamentables quaranta punts anotats simplement s'expliquen perquè les gironines varen estar molt negades en atac. 30 pilotes perdudes, percentatges de tirs molt i molt baixos i la sensació que el 40-51 reflecteix el pitjor partit de l'Uni d'aquesta temporada. I probablement dels pitjors des que l'Uni juga a l'elit. "És que només ens ha fet 51 punts i hem perdut", anava repetint Anna Caula al final del partit per intentar entendre per què el seu equip havia perdut contra un rival, Cadí, que no havia guanyat mai a Fontajau i que ahir, sense fer res de l'altre món, va superar un rival que, per molt que ara tingui dues pivots sòlides a prop de la cistella (Ble i Bravard), necessita poder amenaçar des del joc exterior. I aquí els dies que el canell de Noemí Jordana no brilla, com va passar ahir, a l'Uni se li fa de nit. Negra nit.

La remodelació que la plantilla de l'Uni va viure per Nadal va donar fruits contra el Conquero però, ahir, davant el Cadí, la història va ser bastant diferent. L'equip és més sòlid. Aixó ningú ho dubta i Anna Caula ho destacava al final, però que tot el grup defensi i que Ble i Bravard agafin molts rebots acaba sent, tot plegat, ben estèril si l'equip no anota punts. "Semblava que no la sabíem ficar a dins", reconeixia Caula. En un principi, l'inoperància ofensiva de l'Uni, que va arribar a perdre trenta pilotes en atac, no es notava per les limitacions d'un Cadí que, de la mà d'Andreu Bou i les seves rotacions constants, defensa tan fort com poc talentós es mostra en atac més enllà d'Aja Parham. Bou va demanar un temps quan, ja ben entrada la segona meitat del primer quart, l'Uni dominava per un escarransit 7-2. Uns avantatges inicials que, però, l'Uni no va poder ampliar per l'inici del seu particular calvari amb les pilotes perdudes. Amb molt poques idees per entrar bones pilotes a dins i, sobretot, amb un nul encert per aprofitar els tirs alliberats quan la pilota tornava a fora les gironines tampoc van poder aprofitar que la millor jugadora visitant, Parham, es posava amb tres faltes molt aviat. Caula insistia en el seu guió: bona defensa tant individual com en zona, quan Freixanet jugava d'aler, i bon domini del rebot amb Ble i Bravard. El problema era en atac. I, de manera encara més greu, en els minuts que l'entrenadora gironina s'atrevia a deixar descansar Noemí Jordana a la banqueta. La base de Torelló no hi va ser en els minuts finals del segon quart i l'Uni Girona va arribar al descans perdent de sis punts (31-37).

El panorama no va variar gens en el tercer. Molt fluix l'Uni, igualment decebedor el Cadí i desesperants els àrbitres que, lluny d'atrevir-se a aturar amb faltes l'agressiva defensa visitant, es van dedicar a xiular un munt de violacions i un grapat de faltes en atac més o menys discutibles.

Així, i després de trenta minuts per oblidar, el partit es va acabar decidint en un darrer quart que, en aquest cas, només va ser un malson per a les locals. Conscient que no era el seu dia tirant de fora, al final 1/10 en triples, Noemí Jordana va intentar estirar del carro mentre que Jael Freixanet i Olga Chatzinikolau, tant implicades com desencertades de cara a cistella, van buscar un protagonisme ofensiu que no va donar rendiment. Un triple de Revuelto i i un parell de bàsquets de Brown al pal baix van donar un avantatge al Cadí que es va tornar en definitiu quan Tània Pérez la va clavar de tres punts. Era el 35-45 i amb només quatre minuts per endavant l'Uni no va tenir cap capacitat de reacció. Inesperada derrota a Fontajau i molta feina per endavant.