Amb vint anys, i després de dues temporades jugant al Barça B i entrenant-se al primer equip de Xavi Pascual, al gironí Oriol Paulí li està a punt d'arribar el moment de fer el gran salt. I ningú podrà dir que no hi arribi ben preparat. ?L'escorta gironí (2.01) és l'esportista, de qualsevol disciplina, que fa més temporades que és a La Masia, va arribar-hi sent infantil, i s'hi ha fet gran canviant d'edificis -"He estat a tot arreu, a l'antiga Masia; als pisos de dins el Camp Nou; a la nova Masia i ara als pisos de davant encara que segueixo anant a la Masia per menjar, estudiar o per qualsevol problema" - i de companys en el somni de triomfar al Barça. "Sempre he anat passant molt bé les diferents etapes, cada final de temporada és un moment complicat, sobretot quan ets més jove, perquè veus com companys i amics han de deixar el club...". El jugador gironí ha anat passant molt bé les etapes i, després de madurar molt físicament en l'any del pas de júnior al filial de LEB Or, ha anat deixant enrere l'etiqueta de tirador pur per convetir-se en un 2/3 capaç d'aportar en moltes facetes del joc. "És complicat arribar a dalt sent només un especialista, perquè n'hi ha pocs i són realment molt bons, però jo crec que puc fer més coses que tirar. Posar la pilota a terra per buscar diferents opcions d'atac, defensar, agafar rebots... Sense perdre el tir", explica Paulí que, després d'uns dies de vacances, ara està concentrat a Platja d'Aro amb la selecció espanyola sub20 preparant l'Europeu de Creta, que comença el 8 de juliol.

Un altre estiu dur? "No, de cap manera. M'agraden aquests campionats de seleccions, perquè hi aprens molt, tant jugant com veient els altres partits des de fora, i a més sempre acabes tenint més o menys un mes de vacances", explica Paulí que, amb el bàsquet a la sang, és fill del que va ser una de les figures destacades del Sant Josep de principi dels vuitanta, i també exjugador del Cotonificio a la màxima categoria, Joan Paulí. "No vaig vaig començar a jugar a bàsquet perquè ell m'ho inculqués. Simplement que a l'escola (Maristes) em feia més amb el grup d'amics que hi jugaven i, com que era alt, ho vaig acabar provant". Ara, passats els anys, Joan Paulí continua molt lligat al bàsquet perquè observa, de prop, la carrera del seu fill. "Li agrada, li agrada... Em segueix molt", diu Oriol Paulí del seu pare a qui no va arribar a veure jugar a nivell professional.

Del Maristes a la selecció catalana i d'allà a ulls dels tècnics del Barça que, ràpidament, el varen voler fitxar. "Em van proposar d'anar a La Masia i, com que als meus pares els va semblar bé, vam acceptar. El següent any, quan ja se sabia que fitxaria pel Barça vaig canviar l'equip del col·legi pel del Vedruna, que era més potent, i a infantil ja vaig anar cap a La Masia". Del bàsquet base del Barça, Oriol Paulí només té bones paraules. "La Masia és una experiència única, marca molt i, encara que és cert que passes molt moments durs, ?sobretot en sentir-te sol i lluny de la teva família o en moments baixos perquè potser un entrenament no t'ha sortit prou bé, també n'hi ha de molt bons. A mi, personalment, sempre m'han cuidat molt bé i fas llaços estrets amb molts companys amb qui passes moltes hores i que, com tu, també tenen el somni de triomfar al Barça". Oriol Paulí coneix de ben a prop el vestidor del primer equip del Barça, en el dos últims anys hi ha fet un munt d'entrenaments i va arribar a debutar puntualment, però jugar-hi amb regularitat és complicat. "Allà hi ha els millors jugadors del món, mires la meva posició de 2/3 i et trobes que hauria de treure el lloc a gran estrelles", admet Paulí que, ja concentrat amb la selecció estatal sub20, encara no sap on jugarà la propera temporada. Es parla que el Barça vol eliminar el filial i que els jugadors que més han destacat enguany a LEB Or, i Oriol Paulí n'és un dels principals, poden marxar cedits. "És un tema que porten el Barça i el meu representant, el que ?decideixin estarà bé. És clar que el meu somni es jugar al primer equip del Barça, però el meu objectiu és jugar a bàsquet a nivell professional". Innegablement culer, la idea d'acabar per consolidar-se al primer equip blaugrana ?després d'una cessió com, per ?exemple, va acabar fent Víctor Sada amb els seus dos anys a l'Akasvayu no és vista amb mals ulls per Paulí. "L'Eriksson ha marxat cedit aquesta temporada a Manresa i jo no tindria problemes per fer aquest camí, però primer hem d'esperar a veure què vol fer el Barça", diu un Paulí que és conscient que, als vint anys, necessita anar a un equip on "pugui jugar minuts i seguir creixent". El pas de les setmanes aclarirà el futur d'un Oriol Paulí a qui, després d'anys ?formant-se, se li va acostant el moment de fer el gran pas endavant.