L'han fet ben grossa. El Llagostera jugarà la temporada vinent a Segona A contra el Betis, l'Osasuna o el Saragossa, després d'aconseguir remuntar el 2-1 desfavorable que duia del partit d'anada davant el Nàstic a la pròrroga. Els d'Oriol Alsina, en un Municipal a rebentar, van tancar el cercle començat ara fa nou anys amb l'ascens a 1a Regional. Gairebé una dècada després, els llagosterencs s'han plantat a la LFP a còpia de suor, feina i treball i sobretot molta humilitat. Contra el Racing, se'ls va escapar al darrer sospir però ahir no van fallar. I això que el Nàstic venia no pas a jugar sinó a pujar. Els gols de Gila i Jordi López semblava que ho encarrilaven tot abans del final d'una primera part en què també hi va haver temps per a què Pi fallés un penal i Xisco Campos fos expulsat. De la Espada de penal igualaria una eliminatòria que Nuha, sí el jove davanter fitxat del Lloret aquest estiu decidiria amb un gol només començar el temps extra. Els tarragonins van fer la mateixa fi que abans havien fet el Porqueres, el Verges, el Martorell o el Cerceda i van veure com el Llagostera els deixava amb un pam de nas.

Tota la polèmica prèvia de la setmana amb el tema de les entrades havia enrarit l'ambient i es preveia un partit d'allò més calent. La forta calor hi va ajudar. Tots els ingredients de partit gran es van reunir ahir al Municipal. Una autèntica final era el que es vivia ahir al camp en un marc incomparable a cap dels altres grans dies que ha viscut el club gironí. En joc hi havia massa com per a badar o cometre qualsevol errada absurda. El càstig era quedar-se a Segona B i perdre's un ascens ni més ni menys que a la LFP. Amb els nervis a flor de pell i les cames un xic garratibades, ambdòs equips van sortir a veure-les venir els primers minuts. No obstant això, les característiques del Municipal permeten generar ocasions del no-res i abans del quart d'hora, els d'Alsina ja havien avisat amb un parell de xuts alts de Pitu i Gila. El Nàstic, de la seva banda, havia sortit amb un plantejament un pèl sorprenent sense el seu referent en atac Marcos de la Espada.

Poques virgueries es poden veure al camp del Llagostera i potser per això, als jugadors del Nàstic els va costar prendre les mesures. Tot i això tenien clar que amb el 2-1 amb què arribaven de Tarragona la prioritat era mirar d'estar tranquils i anar deixant passar els minuts sense encaixar cap gol. Potser per això se'ls va veure de seguida que no els feia res que es perdés el temps. El Llagostera, en canvi, sí que trepitjava més l'àrea de Reina als primers minuts però això sí sense acabar de trenar cap jugada clara de gol. Pere Tarradellas s'encarregaria de generar la primera i de quina manera! El migcampista vallesà va treure's de la màniga un xut enverinat des de la frontal que el travesser va escopir. Chamorro no va poder fer-se amb el rebuig però a la segona, Eloy Gila, el més murri de tots va empènyer la pilota al fons de la xarxa. L'afició local es fregava els ulls. Amb l'1-0 el Llagostera era de Segona A.

El partit embogiria als darrers minuts de la primera part. El Llagostera va tenir a les seves mans l'oportunitat d'encarar encara més el partit i l'ascens quan l'àrbitre va veure mans de Molina dins l'àrea després d'un xut d'Álex Cruz. Tanmateix, l'especialista gironí, Enric Pi va enviar-lo fora i va desaprofitar una oportunitat immillorable. L'error de Pi, l'esmenarien a la jugada següent entre l'àrbitre i Jordi López. El col·legiat gallec va expulsar amb vermella directa Xisco Campos per fer caure de manera brusca Chamorro quan entrava a l'àrea. De res van servir les insistents protestes dels jugadors del Nàstic. El llançament de la falta el va transformar magistralment Jordi López per sobre la barrera situant un increïble 2-0 al marcador. Els visitants es van encendre encara més i les protestes contra l'àrbitre es van multiplicar amb el xiulet de la mitja part. Fins i tot va haver d'entrar el servei de seguretat del club a apartar el tècnic tarragoní Vicente Moreno que es volia menjar el col·legiat camí dels vestidors.

EL Llagostera era a 45 minuts de la categoria de plata. L'escenari era fabulós. I a més a més contra deu jugadors. Alsina va fer entrar el mig de contenció Tito per amortir els intents del Nàstic de fer un gol que els dugués a la pròrroga. De la seva banda, Moreno va introduir De la Espada al camp per tenir més presència ofensiva. Una mà espectacular de Moragón va evitar el gol de Marí a la sortida d'un córner en un clar avís que els tarragonins no havien abaixat els braços. A fe que no. Un penal evitable de Vallho sobre De la Espada va ser transformat pel davanter tarragoní que igualava l'eliminatòria (m.58).

El gol donava la vida a un Nàstic que ressuscitava tot i jugar amb un home menys. Era el moment de mantenir el cap fred i llegir bé el partit per evitar que la bèstia despertés del tot. Alsina no havia estat mai tan nerviós a la banqueta del Municipal. La lesió de Chamorro va obligar el tècnic a fer entrar el jove Nuha al camp. Restaven vint minuts de patiment. Vint minuts per a valents. El Nàstic pràcticament havia renunciat a l'atac i es conformava amb la pròrroga. Moreno va fer entrar al camp un altre davanter, Perera. El temps extra però, era inevitable. Les cames ja fallaven però en la primera jugada Nuha enviaria al fons de la xarxa una centrada de Pi. Amb el 3-1 el Llagostera pujava però restaven encara 29 minuts de molts nervis i tangana inclosa entre els jugadors provocada per un aficionat local. Perera i De la Espada van tenir però hi havia Moragón. Estava fet. El Llagostera es de Segona A.