De regional a l'elit en nou anys i sis ascensos. Aquesta és la meteòrica carrera que ha protagonitzat aquest increïble fenòmen del món del futbol anomenat Llagostera, que des d'ahir ja es coneix, definitivament, arreu. Amb un camp peculiar, una massa social reduïda però amb ambició, seriositat i moltes ganes de quedar bé, l'equip gironí s'ha erigit com el portaveu del futbol modest per demostrar un cop més que en l'esport no sempre dos i dos fan quatre.
El Llagostera ha pujat de categoria set cops. Tots amb Oriol Alsina a la banqueta. El primer va ser el 1998, quan es va fer el salt de Tercera a Segona Regional. L'exdavanter tot just començava en la seva carrera com a tècnic. Alsina va tornar al Llagostera la campanya 2004/05 agafant-lo allà on l'havia deixat, i des d'aleshores ha pujat de categoria sis vegades més. Aquestes últimes en nou anys.
El 2005 el mateix equip que la temporada que ve jugarà contra l'Osasuna, el Betis, el Valladolid, el Saragossa i el Mallorca, per posar només alguns dels transatlàntics que passaran per Llagostera (o on jugui l'equip), va haver de desfer-se del Verges i del Porqueres en una promoció per fer el salt a Primera Regional. Allà només hi van estar un any, perquè de manera consecutiva van accedir a Regional Preferent. L'ascens a Primera Catalana va arribar el curs 2007/08 després d'un play-off contra el Martorell, amb victòria a casa (jugaven a Santa Cristina perquè al camp, fins aquell moment de sorra, hi estaven posant gespa artificial) per 3-0 i també en la tornada per 0-2. Quan la 2008/09 van pujar a Tercera semblava que el Llagostera havia tocat sostre, però encara faltava viure l'ascens a Segona B contra el Cerceda el curs 2010/11.
Tres temporades a la categoria de bronze ja podien semblar un èxit sense precedents però ahir va arribar l'increïble ascens a Segona A després de superar en la repesca de la promoció l'Avilés i el Nàstic de Tarragona.
