Llagostera és un poble de poc de més de vuit milers d'habitants. El més petit que ha jugat mai a la Segona Divisió del futbol espanyol i, com passaria a qualsevol altre població de les mateixes característiques, l'ascens a l'elit del seu fins fa ben poc modest equip de futbol local acapara molts minuts a les tertúlies dels parroquians dels bars de la plaça. "Abans es parlava molt més del Barça i del Madrid, ara tot és Llagostera", explica Josep Gisbert assegut en una de les mateixes taules del Casino Llagosterenc que, només unes hores abans, s'havien omplert de seguidors del Nàstic que no tenien entrada per anar al camp. Gisbert repassa diaris i comenta el partit del dia anterior amb un grup de companys de taula que acostumats a veure el Llagostera a les categories regionals, deixant clar que "s'hauria de fer un monument a Isabel Tarragó i Oriol Alsina perquè el que han fet és un miracle. Una gesta impensable que ha hagut venir un matrimoni de fora del poble per fer-la possible".

A l'altre costat de la taula de Josep Gispert agafa la paraula Remigio Gascons. Exporter del Girona a Tercera Divisió a principi de la dècada dels seixanta, Gascons és història viva del futbol a Llagostera jugant, entrenant o formant part d'antigues juntes directives. "Estic molt content del que ha aconseguit el Llagostera. La veritat és que semblava impensable, tot i que a principi de temporada ja vaig dir que aquest equip acabaria entre els quatres primers o que, fins i tot, seria campió", apunta un Gascons que, a diferència del que semblen mostrarels primers moviments de la junta directiva, apostaria per jugar la temporada vinent al Municipal de Llagostera. "La normativa permet tenir un any de marge per fer les modificacions que et demana la Federació. Jo ho aprofitaria per jugar un any a Llagostera que seria una gran oportunitat per a tot el poble", apunta Gascons abans d'encetar amb els seus companys de tertúlia un debat sobre les reformes que l'Ajuntament hauria de fer per millorar, encara que només fos una mica, les característiques del camp. "Hi ha espai de sobre per allargar el camp, tant per fer-lo més llarg com més ample", apunta un mentre l'altre recorda per "la zona de la piscina es pot guanyar espai" i un darrer parla de "reduir els metres perduts que hi ha entre un dels fons i el bar". Gascons ho remata tot plegat avisant que "d'entrada ja hi haura molta gent disposada a anar fins a Girona, però sempre hi aquell dia que plou, que fa mal temps i que per un motiu o un altre costa més fer el desplaçament".

Amb més bons ulls veu la possibilitat d'anar a Montilivi un Josep Solés que, molt convençut del fet històric de l'ascens dels jugadors d'Oriol Alsina, apunta sobre la gesta: "Un Llagostera a Segona A és un fet molt beneficiós no només per al poble, va més enllà del fet local, perquè tenir un altre equip en aquesta categoria és molt positiu per a tota la província de Girona i per a Catalunya. Quants equips més hi ha a Segona A? Barça B, Girona, Sabadell i prou". És per això que Solés demana que la possible consolidació o el bon fer del Llagostera en la seva primera temporada a la LFP arribi en bona part gràcies "a l'ajuda i a l'empenta de tota la província, la resta de pobles de Girona haurien d'entendre que tenir un equip com el Llagostera a Segona A és bo per a tots".

Un dels dubtes que apareix sovint és la viabilitat del Llagostera a Segona Divsió. "No podran pas fitxar grans jugadors, el poble és petit", apunta un veu més moderada abans que Joan Vila posi sobre la taula la importància dels diners que arribaran a través dels drets televisius i de les travesses. Es parla de més de dos milions d'euros. "Amb aquests diners i tan bé que els gestionen aquesta gent (en referència a Tarragó i Alsina) no crec que el Llagostera tingui cap problema per competir a Segona A", diu Vila abans que agafi la paraula Salvador Busques, oncle de l'històric exjugador del Girona Lluís Busquets, apliqui el seu coneixement del futbol per recordar que "com gairebé tothom veia complicat que el Llagostera pugés a Segona Divisió A, però ara que ja hi és crec que és el moment de gaudir-ho perquè és un gran oportunitat per al poble que la gent del club s'ho ha guanyat amb una trajectòria impecable". En resum, a Llagostera tothom està orgullós del seu club de futbol i, encara que de moment només mig miler en siguin socis, a la tertúlia del Casino ja han detectat més que se'n volen fer aprofitant l'ascens.