No m'agradaria espatllar la festa a tots els aficionats del Girona que, legítimament i moguts per uns sentiments blanc-i-vermells molt més profunds que el d'alguns ocupants de la llotja, han celebrat aquests dies la decisió de no permetre que el Llagostera jugui a Montilivi. Les seves raons - sobre utilització de la gespa, despeses extra i incomoditats de compartir espai amb un rival directe de la mateixa categoria - no importen un rave a la persona que pren, de manera unilateral, totes les decisions al Girona. Josep Delgado es va enrabiar quan Oriol Alsina va decidir, pocs dies després d'haver anunciat el contrari, que es quedava a Llagostera renunciant a ser el director esportiu del Girona. L'atac de banyes de Delgado ha provocat la marxa enrere del Girona que, fins aquell moment, veia bé compartir l'ús de l'estadi amb el Llagostera. Si a dia d'avui Alsina encara fos el director esportiu del Girona i la relació personal, i professional, que manté a tres bandes amb Delgado i Francesc Rebled continués igual de sòlida que abans ara tots plegats estaríem escoltant l'actual president del club gironí pontificar sobre els avantatges de compartir camp amb el Llagostera. Delgado ha canviat de parer i Rebled de discurs. Així és la vida dels últims presidents del Girona.
Montilivi serà només per al Girona, com de fet ha passat sempre, i el Llagostera anirà a Palamós (on els acolliran de bon grat i els sectors econòmics de la Costa Brava en diran bé). A Girona, però, després de dues noves setmanes nefastes pel que fa a imatge, el resultat és un club gironí encara un pèl més caòtic i una ciutat, Girona, que ha vist com se li ha escapolit de les mans una bona oportunitat. Compartir camp amb el Llagostera tenia alguns inconvenients esportius i de funcionament per al Girona FC però, innegablement, també tenia beneficis per a Girona pel que fa a imatge, ressò mediàtic i el possible retorn econòmic que donen dues visites a la ciutat en una mateixa temporada de Betis, Valladolid, Mallorca, Saragossa o Osauna. Ara l'estadi de Montilivi, un equipament públic i on l'Ajuntament hi ha invertit centenars de milers d'euros de tots els gironins en els últims anys, no podrà acollir la meitat d'aquests partits i perd una bona oportunitat d'amortitzar millor una part del pressupost municipal. Un perjudici per als gironins (tant per als qui els agrada el futbol com per als que prohibirien l'esport professional) que, i això el més greu, no es produeix per una decisió dels responsables de l'Ajuntament, que de fet apostaven per l'ús compartit de Montilivi, o dels socis del Girona, a qui ningú pregunta mai res, sinó perquè així ho ha imposat una persona que no paga impostos en aquesta ciutat ni en cap altra.
