Era el 28 de juny de 2007 i en va fer prou amb un parell d'hores. Vuitanta-vuit anys d'història llançats per la borda. Enric Flix, que un any abans havia arribat a l'Empordà com el salvador, es convertia en el botxí del Figueres fent valer el seu paquet majoritari d'accions (51%) i aprovant en una tensa assemblea el trasllat de la SAE a Castelldefels. Més d'un centenar de petits accionistes van intentar impedir-ho però la decisió estava presa. Les impugnacions i la batalla judicial que va venir després no va servir per a res. La Unió s'havia de refundar a Tercera Regional.

Flix, en un ambient crispat, va arribar acompanyat de personal de seguretat i del seu advocat, Toni Freixa, l'exportaveu del Barça i ara només directiu. Feia temps que l'amenaça era a l'aire i aquell matí d'infaust record es va complir. El tret, de totes maneres, li va acabar sortint a l'empresari per la culata. A Castelldefels s'hi va estar només un any, en el qual va acabar baixant a Tercera Divisió i al final, tip, va regalar la plaça a Napo Cayuela i el Vilajuïga va competir un any en una categoria on mai ho hauria pogut imaginar ser.

El nou directiu del Llagostera havia arribat al Figueres l'estiu de 2006 a través de la seva empresa Miapuesta.com per donar relleu a la família Miquel, que es desvinculava definitivament de la Unió. Enric Flix va començar com a vicepresident i va situar l'exjugador Pitu Duran a la presidència. Al principi tot era meravellós: invitacions a dojo, sortejos, exhibicions i moltes ganes d'engrescar. Però el globus no va trigar a desinflar-se. El 15 de gener Pitu Duran renunciava a la presidència i obria les portes al càrrec a Flix. Ja en aquells moments van començar a sonar els primers avisos: "En principi el club seguirà a Figueres la temporada que ve. No puc donar el cent per cent de possibilitats però hi ha una probabilitat altíssima que segueixi a Figueres. Si me'l volgués endur hauria tingut més sentit convertir-me en màxim accionista d'un altre club".

Com si no hi hagués prou crisi social, per postres, l'equip també va començar a patir esportivament per salvar la categoria. La vigília d'un partit contra l'Eldenc Flix va fer una crida a l'afició assegurant que de marxar res de res perquè el club estava "arrelat a l'Empordà". Al final es va salvar la categoria i quan encara els jugadors estaven celebrant la permanència al Miniestadi, el propietari ja engegava la maquinària per tancar la barraca i dur-la a Castelldefels. Ara, amb la perspectiva del temps, diu que va ser una decisió econòmica equivocada i que el millor hauria estat, per comptes del trasllat, dissoldre la SAE aquell infaust 28 de juny.