El Barcelona no va poder trencar la tancada defensa del Getafe, que va plantejar un partit espès i aspre que no va poder superar el quadre blaugrana, ara més lluny del Reial Madrid, a quatre punts, després d'empatar al Coliseum Alfonso Pérez.
El conjunt de Cosmin Contra va plantejar un xoc difícil de jugar. No va deixar espais, es va atrevir ben poc en atac i amb prou feines va cedir oportunitats a un rival incapaç de generar durant gairebé tots els trams de la trobada. El Barcelona va arribar al Coliseum Alfonso Pérez, un cop més, sense una alineació que es pugui recitar de memòria. Luis Enrique no ha estat capaç de, o no ha pogut, alinear dues vegades en tota la temporada els mateixos onze jugadors.
I, per no variar la seva tendència, contra el Getafe va tornar a presentar un equip mai vist abans. En aquesta ocasió va asseure a la banqueta l'argentí Javier Mascherano i ndrés Iniesta, als quals va donar descans dies després del partit que va guanyar el quadre blaugrana al París Saint Germain. Així, el Barcelona va saltar a la gespa amb el francès Jeremy Mathieu al centre de la defensa, amb Xavi, Rakitic i Busquets al centre del camp i Pedro Rodríguez ocupant el lloc de Neymar.
Aquest plantejament no va funcionar al Barcelona, que aquest curs només juga a estones i sembla mantenir-se a dalt a força de guspires individuals. També gaudeix d'alguns moments col·lectius que esporàdicament s'ajunten per recordar aquell equip de ?Guardiola que ja no és i que va tocar sostre fa temps. En tota la primera part, els homes de Luis Enrique només van disparar una vegada entre els tres pals, per mitjà de Lionel Messi, que va veure com Vicente Guaita encertava a allunyar la pilota. La resta d'ocasions van ser xuts llunyans que se'n van anar als núvols. Ho van intentar sense èxit Xavi, Luis Suárez i Rakitic. Perduts en passades òbvies, sense profunditat i amb poques idees, el Barcelona no va fer res per merèixer un gol abans del descans. En part va ser per culpa seva, però també alguna cosa va tenir a veure el Getafe, que no va donar opcions a res i fins i tot va disposar d'alguna contra molt perillosa.
Gairebé totes les contres locals les va protagonitzar el croat Jorge Sammir, que va ocupar un lloc a la davantera per fer seure Álvaro Vázquez a la banqueta. De llarg va ser el futbolista amb més idees del seu equip i va explotar molt bé les deficiències del Barcelona. Van ser dues, i totes dues en defensa.
Una, la velocitat de Gerard Piqué, que encara segueix sense trobar aquell punt físic que fa temps que està amagat, i l'altra la té Dani Alves. El brasiler és un fantasma del que va ser i Lafita es va encarregar de recordar-li. Va ser en la jugada més perillosa de tot el primer acte, l'única que va merèixer acabar en gol. Lafita va arrencar des de l'esquerra, va marxar per velocitat d'Alves, després el va regatejar amb suma facilitat i el seu xut des de fora de l'àrea el va salvar Claudio Bravo posant una mà que semblava gairebé impossible.
El Getafe, que amb molt poquet havia fet molt més, hauria pogut anar-se'n al vestidor amb avantatge al marcador. Bravo ho va evitar i va donar una oportunitat als seus companys de meditar al vestidor sobre una primera part desastrosa.
Encara quedaven 45 minuts per davant per poder canviar. I ho van fer. No gaire, perquè el Getafe gairebé mai va obrir la seva tancada defensa. Va abaixar la seva intensitat, però el seu tancament amb forrellat es va mantenir intacte. El Barcelona va combinar molt millor, sobretot després de la sortida d'Iniesta, i es va fer el propietari total del partit. Però, no obstant això, les oportunitats, de jugada no varen arribat.
Semblava que a l'equip de Luis Enrique només el salvaria una jugada a pilota parada. Es van encomanar a Messi, desaparegut en combat durant gairebé tot el partit, i l'argentí va respondre amb dues faltes que van colpejar al pal de la porteria de Guaita. Una d'elles, espectacular, va picar a l'esquadra en un llançament perfecte. Mancat de frescor i aclaparat pel domini sense ocasions clares del Barcelona, Cosmin Contra va donar aire al seu equip amb la sortida de Pedro León, Diego Castro i Álvaro Vázquez, que no van poder aportar res en atac.
Els últims deu minuts va ser ser un setge barcelonista al camp del Getafe. Un empat els deixava a quatre punts del Reial Madrid, llançat a per la Lliga amb la seva ininterrompuda ratxa de partits guanyats. Aquest gol no va arribari el Barcelona, atrapat en la tela d'aranya del seu rival, va cedir dos punts que poden valer or a final de temporada. Haurien pogut ser tres si l'àrbitre, Bikandi Garrido, no hagués xiulat el final quan Álvaro Vázquez encarava Claudio Bravo. Acció que el públic local va protestar amb força.
