El davanter francès Thierry Henry va anunciar ahir la seva retirada del futbol professional després d'una trajectòria de vint anys en equips com el Mònaco, Juventus, Arsenal, el Barcelona o el seu últim club, els New York Red Bulls.

En un comunicat difós a través de la seva pàgina de Facebook, Henry va assenyalar que la seva carrera ha estat "un viatge increïble" i va agrair el suport de tots els aficionats, jugadors i membres dels clubs en què ha jugat i de la selecció francesa.

A més, va revelar que a partir d'ara tornarà a Londres i s'incorporarà com a comentarista al canal Sky Sports. Henry, nascut el 1977 prop de París, es va mostrar esperançat en poder compartir a partir d'ara les seves opinions, observacions i experiències acumulades al llarg de la seva carrera futbolística amb els aficionats.

"He tingut alguns records sorprenents (la majoria bons!) I una experiència meravellosa. Espero que us hagueu divertit veient-me, tant com jo ho vaig fer jugant", assenyalava Henry.

El davanter és un producte del centre de formació futbolística francès de Clairefontaine, d'on van sortir algunes de les estrelles de la generació daurada francesa que va obtenir el Mundial el 1998. Va fer el salt al futbol professional el 1994 de la mà del Mònaco, des del qual, després d'una frustrant experiència de sis mesos en el Juventus, va aterrar a l'Arsenal del seu mentor Arsene Wenger, on va adquirir l'estatus de llegenda local en vuit temporades.

Al Barcelona (2007-2010) mai va poder reeditar la brillantor del seu pas per Highbury, però va participar en l'històric equip que es va fer amb els sis títols el 2009, abans d'abandonar el club per fitxar pels Red Bulls de Nova York.

Amb la selecció francesa -malgrat ser el màxim golejador de la seva història, amb 51 gols, i el segon jugador amb més internacionalitats (123) - no va aconseguir suscitar l'entusiasme d'altres com Zinedine Zidane. No obstant això, quan el 2010 va anunciar la seva retirada dels "bleus", va deixar un brillant historial internacional a l'esquena, que inclou la Copa del Món de 1998, l'Eurocopa de 2000 o la Copa Confederacions de 2003.