Voler i no poder. Així es podria definir el partit d'un Olot que cada dia que passa creix més i, malgrat l'empat d'ahir que va ser una autèntica oportunitat perduda, cada cop transmet millors sensacions. Tot i que el partit contra el Cornellà no va ser el millor dels garrotxins aquesta temporada, sí que és cert que si algú mereixia guanyar era l'equip de Rodri. El gran partit del porter visitant Iñigo va acabar resultant determinant.

Els de Jordi Roger esperaven treure un punt del Municipal i això és el que van aconseguir. Massa premi per a un equip que no va inquietar a Wilfred. El porter de l'Olot no va patir en cap moment. Ja de bon principi es va veure que seria un partit dominat per l'Olot. Carlos Martínez disposava d'una bona ocasió al minut 10 però no va concretar. La primera part transcorria i, tot i que els garrotxins no generaven grans ocasions, sí que es mostraven clarament superiors al Cornellà, que més enllà de defensar-se i mantenir-se ordenat defensivament no inquietava. Fins que, fregant el descans, Mussa va tenir la més clara de la primera part. Un control massa llarg del jugador de l'Olot quan ja enfilava el porter, desaprofitava l'ocasió més clara dels garrotxins. Així s'arribava a la mitja part amb la sensació que a la segona no canviarien gaire les coses ni es mouria el marcador.

I així va ser. La segona part va començar igual que va acabar la primera. Control de l'Olot i la defensa del Cornellà ben ordenada. Més enllà d'això els barcelonins sortien tímidament a la contra, però en cap moment va fer perillar la porteria de Wilfred, gairebé inèdit tot el partit. Just el contrari que Íñigo, el porter visitant. Ho reconeixia el tècnic del Cornellà, Jordi Roger, "ens ha guanyat el punt el nostre porter". I és que el tram final del partit va ser un constant atac de l'Olot.

Primer Héctor, després David López i a 10 minuts del final una altra ocasió per a Rojas, elevaven la figura d'un destacat Íñigo que salvava el Cornellà de la derrota. La frustració podria haver estat més alta per als de Rodri si l'única aproximació dels visitants, una centrada de córner que es va enverinar, hagués acabat en gol.

L'empat final va deixar sensacions diferents als dos equips. D'una banda l'Olot, que tal i com reconeixien els jugadors, estaven fotuts després del partitper haver empatat un partit que es podria haver guanyat, i de l'altre banda un Cornellà que va donar per bo el punt, gràcies a la gran actuació del seu porter. L'Olot ara ja pensa en el proper rival. Un desplaçament complicat al camp d'un aspirant a l'ascens, l'Espanyol B. Un partit complicat, però que amb les sensacions que deixa l'Olot s'enfronta amb molt d'optimisme.