La tradició porta els madridistes, en cas de derrota, a plorar a Los Paúles. Després del daltabaix del Vicente Calderón se'n van anar a cantar a casa de Cristiano, que, en aquesta ocasió, va fer honor al seu cognom, que recorda el gran jugador brasiler. Per celebrar el seu aniversari va assemblar-se a Ronaldo. Però només assemblar-se.

A Madrid s'han esquinçat les vestidures per la festa després de la derrota. El futbolista, que segurament va guardar forces durant el partit per estar en forma en la celebració, s'ha guanyat tota mena de desqualificacions per reunir a casa tantes persones per una nit en què no hi havia res a celebrar, tot el contrari.

Ha dolgut que li cantessin aniversari feliç en una jornada tan nefasta. En realitat, si havia convocat familiars i amics per aquell dia era estúpid demanar que tots els convidats tornessin a casa. L'error va ser no tenir en compte que el pastís de les trenta espelmes pogués estar adornat per les quatre del Calderón.

El madridisme està en estat de xoc des que va conèixer la notícia de la festa. En principi, els jugadors tenien festa el diumenge i per això podien allargar la vetllada i fins i tot prendre alguna copa. Ja se sap que hi ha gent que, equivocadament, es llança a mans de l'alcohol per mitigar el dolor d'un infaust esdeveniment com el del Calderón. En aquest cas, beure per oblidar hauria estat en el més tradicional.

Cristiano ha comès un error que no pot passar de pecat venial. Va convocar el personal a la seva residència. Res de reunir-se en una sala de festes, és a dir, va voler fugir del que és públic. Va voler que fos reunió una privada. Em commou que els madridistes d'avui estiguin tan escandalitzats. En altres temps hi havia gràcies que queien millor.

Ronaldo, l'autèntic, de tant en tant, muntava festivals a casa en l'elitista barri de La Moraleja - Cristiano viu en l'encara més elitista urbanització denominada La Finca- i allí es reunien tota mena de famosos i famoses. Hi havia els futbolistes amb les seves parelles oficials i hi acudien senyoretes de la bellesa física de les quals se'n podia parlar millor que de la moral. Allò no creava disgustos com ara. D'aquesta classe de celebracions se'n feien gràcies. Pitjor va ser aquell casament que va muntar al castell francès de Chantilly.

A la cerimònia hi va acudir el Madrid en ple amb Florentino Pérez al capdavant. Es tractava de beneir la unió de Ronaldo amb una bella donzella. No hi va haver tal perquè ell no havia aconseguit el divorci de Milene, mare del seu fill, ni Daniele havia obtingut el mateix d'Augusto Milano. Ronaldo va fer venir a un amic seu a beneir la unió i aquest va deixar anar el seu sermó, però ja n'hi va haver prou. Ronaldo va fer la celebració com havia estat el seu desig el 14 de febrer. Va ser un Sant Valentí amb un casament simulat.

Cristiano va fer la seva festa a casa seva i se suposa que la despesa no va ser excessivament gran. Ronaldo hi va invertir dos milions d'euros. Encara que també estava molt ben pagat, no gaudia dels salaris del portuguès. Aquest, pel que sembla, és més mesurat en la despesa. Si seguís així podrà acabar la seva carrera amo del seu poble. Ronaldo, potser no.

Un festeig privat ha empipat el personal civil. L'assumpte no és comparable amb els tradicionals. Aquells en què els futbolistes s'escapaven de la concentració per acudir a un cabaret. Al capdavall això de Cristiano ha estat fet amb temor de Déu. A Barcelona gairebé va ser costum en els temps dels guanyadors de les Cinc Copes. A Barcelona els pecats de joventut només es perdonaven amb triomfs. A Madrid passarà el mateix. Malgrat el dolor de la derrota del Calderón. Que ho va ser, de dolorosa.