L'Espanyol va reaccionar massa tarda ahir a Getafe i malgrat posar emoció al partit gràcies a un golàs d'Arbilla al minut 89, no va poder puntuar al Coliseum. Els madrilenys, en canvi, al ritme de Pablo Sarabia i Jorge Sammir, van fimar una actuació molt convincent i van sumar tres punts importants per allunyar-se dels llocs de descens i frenar l'eufòria blanc-i-blava.

La victòria del Getafe també es va fonamentar en el nou ordre que impera en el bloc de Quique Sánchez Flores. El tècnic madrileny ha aconseguit treure partit a una plantilla que semblava destinada a jugar només a força de nassos, empenta i físic.

En descàrrega dels homes de Sergio González és de justícia destacar tres baixes que van tenir i que formen part de la columna vertebral del quadre català. Sense Sergio García, Víctor Sánchez ni Diego Colotto, l'Espanyol va perdre molt pes tant a la zona de creació com en la d'atac. El Getafe es va encarregar de treure'n partit.

Sammir ho va fer tot perfecte. La seva primera part va ser per emmarcar. Va repartir joc, va ser la imaginació del Getafe quan estava encallat, va deixar enormes detalls amb controls inversemblants, va fer canvis de ritmes oportuns i va donar passades molt intel·ligents. El Getafe va ser el gran dominador del primer temps i la seva insistència va tenir premi amb el gol de Sarabia en una jugada que va iniciar l'omnipresent Sammir i que va acabar a la xarxa de l'Espanyol després d'una centrada d'Alexis.

A la represa el Getafe no va trigar a sentenciar. Des de la banda dreta Sarabia es va desfer de Paco Montañés i de Rubén Duarte amb un regat estratosfèric amb el qual va arribar a la línia de fons perquè Álvaro Vázquez afusellés Casilla. Aquí es va acabar el partit per a l'Espanyol, que va tenir dues ocasions en les botes de Lucas Vázquez que Jona es va encarregar d'anul·lar amb un parell de bones aturades. El golàs d'Arbilla al minut 89 va acabar sent una anècdota. La derrota va ser inapel·lable.