Era el dia per dormir líder, per pressionar el Madrid abans de la seva visita a Elx i per sumar la dotzena victòria seguida. Era una tarda ideal per advertir el Manchester City que es trobarà dimarts el millor Barça de la temporada. Però a l'hora de la veritat, res de res. Un equip desconegut, trasbalsat, previsible, va enterrar la seva ratxa triomfal davant el Màlaga (0-1), en el seu pitjor partit de l'any, i avui pot veure com el seu màxim rival en la lluita pel títol s'escapoleix de nou a quatre punts si guanya al Martínez Valero. Potser al final s'haurà de donar la raó al profeta Zubizarreta i admetre que, a les quatre de la tarda, el Barça no se sent gens còmode.

El partit va començar malament per al conjunt blaugrana, que ja no va saber aixecar el cap, orfe de Messi, ahir molt desdibuixat, i víctima d'un rival que va sortir al Camp Nou a jugar-li sense complexos i va trobar la recompensa al seu enorme esforç durant els noranta minuts. Als set minuts, el guió del partit va fer un gir inesperat. Però el que havia de ser només un accident va converitr-se al final en determinant per al desenllaç de la pel·lícula.

Kameni va colpejar la pilota en llarg, Alves la va interceptar, però la va cedir malament a Bravo i aquest, que pràcticament es trobava a l'àrea petita quan havia d'estar trenta metres més avançat, va reaccionar tard i malament, per a sorpresa de Juanmi, que es va endur la pilota per enviar-la al fons de la xarxa tot i l'oposició d'Alba.

Amb el 0-1, el Màlaga es va fer enrere esperant la reacció fulgurant d'un Barça enfurismat. Però la resposta local no va tenir ni de bon tros la contundència esperada. Només Rafinha va rondar realment l'empat en un xut ras que Weligton va treure sota pals. Els següents vint-i-cinc minuts van ser un estèril monòleg blaugrana. Un vull i no puc de Messi, Neymar, Iniesta, Suárez i companyia, que no van inquietar la porteria de Kameni més que en algun remat desviat i un parell de centrades enverinades que van requerir la intervenció del porter camerunès.

Així que el Màlaga va comprovar que el Barça no estava en condicions de fer-li mal, es va animar. Seu va ser l'últim tram de la primera meitat, on la desimboltura dels seus puntes, especialment de Juanmi, Castillejo i Horta, va estar a punt de donar un altre ensurt a l'equip de Luis Enrique Martínez. Ricardo Horta va tenir el segon al culminar de primeres una preciosa triangulació a la contra del conjunt malagueny, però aquesta vegada Bravo va estar atent i va enviar la pilota a córner.

El Barcelona, espès en defensa, mancat d'idees en atac i sense l'espurna de la qual havia fet gala durant la seva ratxa d'onze victòries consecutives, molt havia de canviar en la segona meitat si volia guanyar el partit. I va semblar que la sort s'aliava amb ell als cinc minuts de la represa, quan Juanmi, l'home més perillós del conjunt andalús, marxava lesionat.

No obstant això, ahir era el dia del Màlaga, enorme al darrere, generós en el desplegament, fent gala d'una gran potència física encarnada en la figura de jugadors com l'immens Darder, i que no va renunciar mai a buscar la porteria de Bravo.

L'equip de Javier Gracia sortia amb criteri i acabava gairebé totes les contres, i encara que no inquietava la porteria blaugrana, aconseguia almenys que el Barça no l'atrapés mai a contrapeu.

Ni l'entrada de Rakitic i Pedro va millorar les prestacions d'un equip impotent, trasbalsat, sense idees que ni tan sols era capaç de posar a prova Kameni. Només al final, Pedro i Suárez van tenir en les seves botes l'empat. El primer va estavellar la pilota a l'exterior de la xarxa i el segon es va trobar amb el porter del conjunt malagueny ben situat. No hi va haver temps per a res més. O sí, per lamentar que en el pitjor moment el Barça havia badat i que els fantasmes reapareixen al voltant de l'equip just quan es juga la temporada.