Adel Mechaal va tornar ahir a Palamós amb dues medalles d’or a l’equipatge. Les que va guanyar al Campionat d’Espanya en pista coberta d’Antequera, en una espectacular gesta que el va fer triomfar en menys de 24 hores en les finals de 3.000 i 1.500. Mechaal, classificat per a l’Europeu de Praga, assaboreix ara l’èxit després d’haver superat una autèntica carrera d’obstacles per arribar-hi. Tot i viure a Palamós des dels cinc anys, alguns dels títols que va aconseguir de jove, després de canviar el futbol per l’atletisme, no figuren en cap palmarès. La seva batalla per obtenir la nacionalitat espanyola no va culminar amb èxit fins al febrer de 2013, posant punt i final a quatre anys i mig de papers i burocràcia. «Pel camí se’m van negar set medalles: tres campionats i dos subcampionats de Catalunya, i un tercer i un segon lloc en campionats d’Espanya. En aquell moment la situació em feia molt mal, tornava a casa amb la moral per terra i fins i tot m’havia passat pel cap abandonar. En un campionat d’Espanya vaig obtenir la mínima per anar a l’Europeu sub-23 però en canvi van seleccionar el que havia quedat quart a la cursa», reflexionava ahir.
Mechaal, l’endemà del millor cap de setmana de la seva carrera, va fer com sempre: a primera hora de la tarda, anar-se a entrenar amb els companys de l’Associació Atlètica Palamós per la platja de Castell i, posteriorment, treballar a les instal·lacions esportives de Calonge. L’Europeu de Praga és d’aquí a un parell de setmanes, i ara no és moment de badar. Allà hi competirà només en 3.000 metres. «El que vaig fer al campionat d’Espanya era un repte personal. A l’octubre, quan vaig veure els horaris, em vaig plantejar per què no intentar fer els 3.000 i els 1.500 tot i saber que entre una final i la semifinal de l’altre prova, el dissabte, només hi havia un quart d’hora de marge. Després de guanyar el campionat de 3.000, en la semifinal de 1.500 vaig quedar segon. Ho vaig fer expressament, no volia guanyar per evitar haver de fer declaracions a la televisió i poder anar directament a l’hotel a descansar. A Praga, però, no em plantejo aquest doblet. Em centraré en els 3.000 i allà l’exigència serà màxima», revela l’atleta gironí.
Excedència a l’Ajuntament
En el millor moment de la seva carrera Adel Mechaal no es proposa introduir gaires canvis a la seva vida. Ara, amb 24 anys, vol preparar a consciència l’Europeu de Praga i després, a partir del 15 de setembre, s’agafarà una excedència de cinc anys de la seva plaça a l’Ajuntament de Calonge. L’objectiu és dedicar aquest temps a cobrir dos cicles olímpics. Mechaal somia ser a Río de Janeiro l’any que ve «per tastar per primera vegada una olímpiada» i després poder tornar als Jocs de Toquio de 2020 amb opcions de medalla en la prova de 1.500. «Vaig proposar els meus plans a l’alcalde de Calonge, Jordi Soler, i ho va entendre. Em va donar tot el seu suport i és d’agrair. De fet em va dir que feia temps que esperava que li demanés això», va explicar ahir l’atleta. Tot i que després del seu brillant campionat d’Espanya és possible que li ploguin les ofertes, la seva idea és seguir competint amb l’AA Palamós: «fins al 31 d’octubre, que és quan s’acaba la temporada atlètica, no em mouré. I després ja ho veurem, perquè estic molt còmode aquí i tinc tot el suport del club i l’Ajuntament».
De fet Adel Mechaal és l’ídol del seu club i els dijous sol dedicar-los a estar amb la mainada de la base. Per als nens, l’experiència és irrepetible perquè segons ell «tenen la possibilitat de parlar i de tocar algú que han vist per televisió. És molt gratificant. La meva missió és motivar-los». Mechaal estava especialment satisfet, més enllà del seu èxit personal, per l’excel·lent paper de l’AA Palamós a Antequera, quart classificat per equips competint de tu a tu amb la flor i nata de l’atletisme espanyol. L’atleta gironí, nascut molt a prop de Tetuán (Marroc) però establert a Palamós des dels cinc anys, es va coronar com un dels atletes més prometedors amb dos ors i en la cursa de 3.000 va superar al cinc vegades campió, Jesús España, de manera brillant.
