A Ramon Jordana no li va fer falta desplaçar-se ahir fins a Girona per parlar amb els responsables de l'Spar Citylift. Tenia molt clara la seva decisió. Poques hores després de la derrota de dissabte contra el Rivas, i després de consensuar-ho amb la seva dona, el tècnic de Torelló va veure clar que el desgast de la seva elevada exigència en el treball del dia a dia no només era massa gran per a l'equip, les jugadores estan molt desgastades, sinó que també se li estava fent insuportable a ell mateix. "Necessito marxar de l'ambient del bàsquet competitiu, deixar de pensar des que m'aixeco en com juga el nostre proper rival", explica Jordana que, amb una conversa per telèfon i amb un correu electrònic en què va adjuntar una carta pública per als aficionats, en va fer prou per confirmar a la directiva de l'Uni el que ja avançava l'edició d'ahir del Diari de Girona: la seva dimissió irrevocable com a primer entrenador de l'Spar Citylift tot i que, esportivament, l'equip estava en el millor curs de la seva història.
"Amb mi l'equip no pot progressar més, el millor per a tots és un canvi d'entrenador, perquè no estava gaudint fent la meva feina, sinó que estava patint i així hauria arrossegat l'equip cap al fracàs", aclareix Jordana que, d'una manera sincera, alaba les condicions del que serà el seu substitut. "És una decisió lògica, en Roberto és un ?superprofessional que ja era per Girona, i no per fer-me el llit, sinó per motius familiars", assegurava sobre un Roberto Íñiguez a qui l'Spar Citylift Girona confirmarà aquesta tarda com a nou entrenador de l'equip per, posteriorment, començar a preparar el seu debut d'aquest ?diumenge contra el Gernika. Ahir, lògicament, el que serà el nou entrenador de l'Spar Citylift es va abstenir de fer declaracions a l'espera que sigui el club el que faci oficial el seu nomenament. Íñiguez, pare del migcampista del Girona FC Pablo, va ser campió de l'Eurolliga amb el Ros Casares el 2012 i també va entrenar dues temporades el Fenerbahce d'Istanbul.
Explicar la marxa de Ramon Jordana centrant-se en les dues últimes derrotes, contra el Conquero a les semifinals de Copa i dissabte passat a la pista del Rivas, és tan excessivament simplista com incert. Va molt més enllà. Es tracta del desgast que comporta per al mateix Jordana, i també per a les jugadores i la gent del club, l'elevat grau d'exigència en el dia a dia del tècnic osonenc. "És clar que no és pels resultats, jo mai marxaria d'un lloc perquè les coses no ens sortissin bé". Simplement, Jordana, que fa molts anys que coneix aquest negoci, ha percebut que el seu discurs ja no té efectes positius en bona part d'un vestidor que ha estat conduït a altes revolucions al llarg de la temporada. "Crec que amb mi l'equip no podia progressar més i que el canvi de xip que suposa un entrenador nou pot anar bé per netejar el cervell de les jugadores i poder així mirar endavant sense càrregues del passat". De fet, Jordana està convençut que, aquest moviment, anirà bé a l'equip, fins al punt que es mostra optimista respecte a les opcions de l'equip en el play-off de lliga. "Espero que guanyin la lliga, perquè jo també me'n sentiré partícip per tota la feina que hem fet aquests mesos", assegura el tècnic que, ara vol descansar, però que "d'aquí a unes setmanes ja aniré a Barcelona per veure la gent i tornar a fer xerrades i conferències, que és el que m'agrada".
El paper de Noemí Jordana
La família Jordana continuarà disposant d'un paper protagonista en les aspiracions de l'Uni en aquest final de temporada, perquè encara que el pare (Ramon) ja no sigui l'entrenador, la seva filla (Noemí) és la base titular i, segurament, la peça clau de l'engranatge esportiu de l'equip, com va tornar a quedar clar en la Copa de la Reina a Torrejón de Ardoz. El desgast de la relació entre Ramon Jordana i part del vestidor ha agafat Noemí enmig, però, més enllà d'intentar construir ponts de diàleg la base sempre ha mantingut un paper professional. Fet que no canviarà ara amb el nou entrenador.
"Des de principi de temporada hem deixat clar que ell era ell i jo sóc jo. Per a mi no canvia res", assegura Noemí Jordana, mentre el seu pare no té dubtes que Roberto ?Íñiguez comptarà amb una base compromesa al cent per cent. "La Noe seguirà treballant com sempre ha fet, que algú em digui algun moment de la seva carrera en què la Noe no ha estat professional".
A partir de diumenge, Noemí Jordana no tindrà el seu pare a la banqueta ni, de fet, tampoc a la graderia de Fontajau. "A partir d'ara no crec que em veieu per Girona, vindrà la meva dona perquè aquí hi té la filla i li agrada molt venir-hi i veure els partits cridant des d'una cantonada del pavelló", detalla Ramon Jordana, que tampoc té previst passar-se per cap entrenament de l'equip per dirigir unes últimes paraules a la que, fins aquest cap de setmana, ha estat la seva plantilla. "De les jugadores que em volia acomiadar ja ho vaig fer personalment i amb la gent de l'equip, amb qui he treballat molt bé, ja quedarem per fer un arròs aquest estiu a Llançà".
